Fa temps que des d'aquesta columna he compartit amb vostès el paisatge devastat en què la crisi ha deixat les àrees industrials del nostre país. Des de l'UPIC (Unió de Polígons industrials de Catalunya) i d'altres associacions es va estimar la desocupació dels polígons industrials en un 40% entre sòl, parcel·les i naus a Catalunya. En aquest context, semblava més oportú que mai obrir un debat i una reflexió entre aquells amb competències en la matèria per definir una estratègia de futur i posar fil a l'agulla. Moltes són les iniciatives que han aparegut els darrers anys des del món local per dinamitzar aquests espais, però manca encara una aposta més global i decidida, amb una visió de conjunt pel territori català. Una nova política territorial i urbana que per ser eficaç, al meu entendre, cal que d'antuvi reconegui l'obsolescència d'una part important dels espais industrials heretats i que no atendran les necessitats actuals i futures de les empreses industrials; i que revisi els coneixements i la pràctica del planejament urbanístic envers aquests espais, que ha estat més aviat escàs i carregat en molts casos, de prejudicis.

Una nova política territorial i urbana que per ser eficaç, al meu entendre, cal que trobi un interlocutor exigent però compromès, que reclami els seus drets i no defugi els seus deures. C al que hi hagi un teixit industrial, unes empreses, que facin pinya per reclamar unes infraestructures fiables, uns equipaments adequats a les seves necessitats, en definitiva, uns espais de treball de qualitat.

Aquesta és la història de l'Associació d'Empresaris del Polígon Industrial de Bufalvent a Manresa. Ara fa 25 anys que van iniciar un llarg camí i han esdevingut un exemple per a la resta de polígons industrials de Catalunya i les empreses que els habiten. Van començar pocs i se n'hi van anar sumant; un empresari inquiet es va trobar un alcalde obert, i de mica en mica, dels fanals als senyals i de la neteja a la seguretat, van arribar a fer realitat un somni: la llar d'infants de Bufalvent.

La seva història no és d'èxit, és de feina, de compromís i de ganes, de moltes ganes i de moltes persones. Serveixi d'inspiració per a uns i altres i des d'aquí la meva més sincera felicitació.