Recapitulem: han estat uns darrers deu anys força convulsos en el sector bancari i financer en general, però en particular en el d'aquest país.

Una acumulació de circumstàncies, com aquest atractiu de la banca d'inversió per sobre de la banca comercial o retail, uns incentius perversos de banquers i bancaris, una regulació ineficaç i superada, una desafortunada consideració dels riscos; però sobre tot l'oblit de la fidúcia com a exigència ètica de la banca i aquests animal spirits que s'infiltren en tota activitat humana, són els elements que més han contribuït a les convulsions a què ens referíem. Tot, a més a més, en un entorn de tipus d'interès molt baixos que han degenerat en una excessiva persecució d'altres marges.

Les conseqüències han adoptat forma de crisi bancària provocant els lògicament impopulars rescats, els greus episodis de mala distribució i col·locació de productes, els fraus (LIBOR per sobre de tots), un creixement del fum que el sector genera per fer veure que algunes de les seves activitats són més complexes del que realment són i la tràgica escanyada de crèdit per a l'activitat econòmica.

En definitiva, fins arribar al cèlebre Banksters de la portada i article central del The Economist del juliol de 2012, desprès de l'escàndol LIBOR, hem transitat cap a una accelerada pèrdua de reputació i de la confiança dels clients que es materialitza en una molt negativa imatge (els banquers i bancaris han estat els únics –si bé durant uns pocs mesos– que han superat en desaprovació social els polítics, eternament a la cua de l'apreciació de la ciutadania) i un fort creixement de les reclamacions registrades i dels plets contra determinades pràctiques (swaps, clàusules sòl, desnonaments, etcètera).

Fins aquí el relat apressat de les desgràcies. Però estem a finals de 2015 i ja s'ha posat un cert ordre en els balanços, en la regulació prudencial que s'ha reforçat i està en camí un encadenat de normativa de protecció al client i a l'inversor. De tota manera, ¿està canviant l'actitud del sector? ¿S'estan refent els ponts entre banca i clientela?

Alguns signes ens farien veure les coses amb cert optimisme. Fa poc més d'un any –ho vam comentar en aquest mateix mitjà (14.06.2014)–, el nou Patró de la banca espanyola, José M. Roldán, iniciava el seu mandat amb una crida raonable: “Un componente imprescindible en la acción de la AEB es el de ayudar a recuperar la imagen del sector. Sólo mediante una pedagogía paciente podremos recuperar un lugar en la opinión pública que sea justo. Para ello, debemos explicar, con humildad, con rigor y con claridad, algunas de las características del negocio bancario que, con cierta frecuencia, se pasan por alto.”

Des de llavors, han estat molts els banquers o directius nacionals i internacionals de les finances que s'han expressat de forma similar. Però aquestes declaracions d'intencions ¿s'han traslladat a canvis concrets, a una banca més amatent vers els seus clients i la societat en general? Aquí la resposta no pot ser tan conclusiva. Sabem que aquell que ha perpetrat una malifeta pot tenir tres tipus d'actitud: primer un clar semenfotisme i determinació en obviar la maldat. Segon, un teòric penediment sense gaire convicció per recaure, més aviat que tard. Per fi, el penedit sincer, que transformarà la seva manera d'actuar. Doncs també aquestes tres actituds són les que, amb pesos desiguals i encara no prou definits, es perceben en la banca i en els possibles canvis com a oferent de serveis financers. Probablement una llarga llista, atenent la magnitud del repte.

Independentment del que finalment passi, caldria fer moltes coses, molts canvis. Abans de tot, una normalització de l'activitat bancària i el retorn a una banca més senzilla, però també la recuperació de la reputació i confiança perduda, no prendre's la regulació com un tràmit introduint exigència de compliment i autoregulació; oferir decididament assessorament per sobre de la venda pura; cercar un cert reequilibri entre els mercats i l'actual dominació del finançament bancari; introduir els incentius de remuneració adequats, impulsar l'educació financera com el sòl mitjà per reduir l'asimetria informativa entre el consumidor i el proveïdor en finances i, per damunt de tot, la major professionalització que s'exigirà amb la publicació abans de final d'any de les directrius ESMA sobre exigències de qualificacions per professionals que ens informin o assessorin. Un llistat molt ambiciós, potser, però imprescindible per tapar els forats que han deixat una dècada de massa abundants males pràctiques.

(Resum de la lliçó inaugural del curs acadèmic 2015-2016 de la Facultat d'Economia i Empresa, URV, el 25 de novembre de 2015)