opinio

Economia política i eleccions

Parafrasejant la famosa sentència: l'economia és massa important per deixar-la només en mans dels economistes. Doncs bé, la democràcia és encara més important com per no comptar amb els economistes per l'organització dels seus mercats

Revisant els meus pendents del desembre, m'acabo d'adonar que falten dues setmanes per les eleccions generals. D'aquí a quinze dies sabrem la nova composició del parlament espanyol. Probablement, tindrem sobre la taules diverses opcions d'aritmètica parlamentària per a configurar govern. Haurem d'esperar algunes setmanes més a veure què passa. Així que, aquest Nadal: escudella i canelons amb eleccions.

Jo crec que hi ha una lectura versemblant a fer de tot el que passarà durant les properes setmanes des de l'economia política. El vot és l'intercanvi que es busca. El producte són unes llistes electorals tancades i per demarcacions. Són les butlletes que tots escollim quan anem a votar. L'oferta són els partits polítics que ofereixen les llistes. Els clients, la demanda, som els ciutadans amb dret a vot, que escollim les llistes. Hi ha uns intermediaris que són els mitjans de comunicació, entesos en sentit ampli: premsa, ràdio, televisió, Internet, xarxes socials, etc. I, hi ha uns organismes reguladors, que vigilen pel bon funcionament del mercat, en especial la junta electoral. I, com funcionen els mercats del vot?

Hi ha unes quantes organitzacions, els partits, que competeixen en un mercat de competència oligopolística. Fixin-se que, tot i la idea d'assimilar les eleccions amb els mercats, aquests disten moltíssim de ser uns mercats ideals, uns mercats de competència perfecta. De fet, el mercat del vot és una molt mala còpia d'un bon mercat. Ni llibertat d'entrada (molts partits), ni informació perfecta (missatges controlats), ni racionalitat perfecta (venda d'emocions). I, encara més, el producte, recordin les llistes tancades, té un preu (el cost d'oportunitat de votar, de no votar o d'escollir a una llista o a una altra) que no es pot igualar de cap manera al seu cost marginal. Com que l'asimetria d'informació entre els partits i els ciutadans és molt gran (els partits saben moltes coses de nosaltres i nosaltres molt poques coses dels partits) no podem esbrinar de cap manera quin ha estat el cost d'elaboració d'unes llistes que, a més, no tenim manera de discriminar entre els seus integrants. Però, no s'espantin! Vet aquí algunes coses que es poden fer per a fer més perfectes els mercats del vot.

Primer. L'oferta. Ja fa temps que els partits, nous o vells, i especialment en eleccions, estan en mans dels equips de campanya, els gabinets de comunicació, i les consultores de màrqueting i estratègia política. Res nou sota el sol de la competència imperfecta. Ja fa molt temps que els economistes sabem que en mercats com aquests, on la recerca i la innovació són cabdals (pensin en les enquestes d'intenció de vot, les noves estratègies de comunicació o el nou màrqueting polític), la necessitat de protegir aquesta inversió pressiona, i molt, per a suspendre les condicions de competència perfecta. S'han preguntat mai perquè ja no surten lideratges polítics a l'antiga? Doncs bé, perquè la lògica de funcionament dels partits ha canviat. Avui, els partits compten amb un lideratge i un missatge que adapten contínuament al públic objectiu en funció de la investigació del mercat (enquestes d'opinió) i l'estratègia d'innovació (missatge de diferenciació) que volen desenvolupar. Abans els missatges polítics sortien de l'ideari dels seus líders. Ara els lideratges polítics surten de la cuina del partit. Avui el líder és el partit. I, el partit protegeix a ultrança totes les seves estratègies de diferenciació. Per tant, tot allò que puguem fer per a augmentar el nombre de partits, millorar els fluxos i la llibertat d'informació sobre el que passa dins dels partits, flexibilitzar el producte (llistes obertes) i protegir l'excedent del consumidor (votant) benvingut sigui.

L'apoderament.

Segon. La demanda, els votants. En una paraula, apoderament. Cal que els votants demanem més informació útil i que la usem. S'han preguntat perquè tenim tots plegats una sensació de sobrecàrrega d'una informació política massa homogènia? O per què ara els representats dels partits s'han passat als programes i mitjans d'entreteniment de masses? Estratègia monopolística per guanyar vots. Però sense canviar l' statu quo de l'estructura del mercat, sigui quin sigui el partit. En això sí que estan d'acord. Algú sap com es construeixen de veritat els programes electorals? Com es trien els integrants de les llistes? No és possible informar sense banalitzar? No es possible combinar línia editorial amb informació de qualitat?

Parafrasejant la famosa sentència: l'economia és massa important per deixar-la només en mans dels economistes. Doncs bé, la democràcia és encara més important com per no comptar amb els economistes per l'organització dels seus mercats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.