Teniu canvi de 500?
No és la primera vegada que es proposa retirar de la circulació els bitllets de 500 euros, però sembla que aquest cop la mesura podria arribar a posar-se en pràctica, tenint en compte les declaracions de les darreres setmanes tant per part dels responsables de la Comissió Europea com per membres del Consell de Govern del Banc Central Europeu.
Els principals arguments que s'esgrimeixen per tal de prendre aquesta decisió estan relacionats amb el fet que aquests bitllets no s'utilitzen regularment per fer pagaments per part dels ciutadans sinó que són l'instrument de pagament preferit per part dels evasors fiscals, de la delinqüència organitzada i dels terroristes internacionals, un paper que fins la creació de l'euro havia desenvolupat en exclusiva el bitllet de 100 dòlars.
Les raons per les quals aquest mitjà de pagament és el preferit pels col·lectius que duen a terme activitats il·lícites en relació a altres mitjans de pagaments són òbvies, tal i com es pot observar a la taula: les transaccions són totalment anònimes, no es poden rastrejar, són irreversibles i l'efectiu és acceptat a tot arreu. L'únic inconvenient és que transportar grans quantitats de diners pot ser pesat degut a l'elevat pes i volum dels bitllets. Per aquest motiu, els bitllets de més valor nominal són els preferits pels delinqüents.
Tot i que no hi ha estudis científics que puguin demostrar aquesta afirmació de manera contundent, hi ha tot un seguit d'evidència anecdòtica que sí que apunta en aquesta direcció. Per exemple, quants de vostès els han fet servir o ni tan sols els han arribat a veure? Un estudi del Banc Central Alemany realitzat l'any 2011 afirmava que només un 1% de la població alemanya, un dels països amb un major ús dels diners en efectiu com a mitjà de pagament, havia fet servir els bitllets de 500 euros alguna vegada a la seva vida. En canvi, en les operacions policials contra organitzacions criminals sempre apareixen de manera invariable bitllets de 500 euros.
És evident que la retirada dels bitllets de 500 no eliminarà l'activitat criminal, però sí que farà més complicada la vida dels criminals, tot i que està clar que es buscaran substituts de manera immediata (per exemple, els bitllets de 200 o 100 euros). De fet, alguns països ja han introduït mesures orientades a posar dificultats a les persones que volen realitzar operacions amb grans quantitats d'efectiu sense que sigui necessari retirar els bitllets. Per exemple, l'Estat espanyol va introduir l'any 2012 una mesura que limitava les compres en efectiu a un import de 2.500 euros. Una mesura similar consistent a limitar a 5.000 euros s'està intentant introduir a Alemanya però troba una forta oposició per part, entre d'altres, del Banc Central Alemany. No hem d'oblidar que el bitllet de 500 euros és l'equivalent a l'antic bitllet de 1.000 marcs que circulava a Alemanya abans de l'adopció de l'euro i altres cinc països de la zona euro tenien bitllets equivalents a imports entre els 200 i els 500 euros (Àustria, Bèlgica, Holanda, Itàlia i Luxemburg). En canvi, en el cas de l'Estat espanyol, el bitllet de major valor era el de 10.000 pessetes (uns 60 euros per als lectors més joves).
Pèrdua de privacitat.
El fet que els tipus d'interès estiguin a nivells tan baixos i la perspectiva que puguin arribar a ser negatius també fa desconfiar de la mesura a aquells que preveuen que hauran de guardar els seus estalvis sota el matalàs. Veurem quina de les dues posicions s'acaba imposant però, per si de cas, no perdin l'oportunitat de veure de prop algun bitllet de 500.