El mes passat vaig parlar de l'aplicació per a mòbil de serveis bancaris M-Pensa de Kenya. És un exemple de com la tecnologia pot contribuir de vegades a millorar la vida de les persones. Intencionadament he triat les expressions de vegades i contribuir. El protagonisme que la tecnologia té en les nostres vides és indiscutible, però no sempre contribueix a millorar-les. Sense intenció de demonitzar-ne l'ús, cal no perdre la visió crítica i de conjunt. Recentment, dues aplicacions han posat en peu de guerra administracions locals i certs col·lectius arreu del món: Airbnb i Uber. Ambdues aplicacions es presenten com a promotores de l'economia col·laborativa i participativa. En el primer cas posen en contacte amfitrions i hostes, i en el segon, conductors i passatgers. Em preocupa que en ambdós casos l'efecte resultant és la confusió de la col·laboració amb la informalitat, així com la confusió del col·lectiu per una mostra més d'individualisme, tot i que es parli de comunitats. Les aplicacions no són les dolentes, però la filosofia que hi ha al darrere és la de tirar la pedra i amagar la mà.

Els serveis que s'ofereixen a través d'elles (allotjaments turístics i servei de taxi), funcionin millor o pitjor, estan regulats arreu per donar garanties tant a qui els dóna com a qui els rep. Així mateix, contribueixen a l'economia dels seus països i ciutats pagant els impostos, les llicències i les taxes que els corresponen. En aquest sentit, les empreses que desenvolupen aquestes aplicacions s'han desentès d'aquestes qüestions al·legant que no és la seva competència, ni la seva responsabilitat, fiscalitzar els seus usuaris. I tenen raó!

És responsabilitat de tots exigir que en un mercat de lliure competència els serveis que s'ofereixen a través d'aquestes tecnologies competeixin amb les mateixes regles de joc que aquells que ho fan per altres canals. I, per descomptat, que tots ells –incloent-hi les empreses que desenvolupen aquestes aplicacions– paguin els impostos allà on es generen els ingressos. En
cas contrari, tinc els meus dubtes que puguem considerar-les una contribució a la millora de la vida de les persones, sinó, més aviat, d'oportunisme de la misèria.