Sóc a l'Equador. Han passat tres mesos del terratrèmol que ha afectat la província de Manabí, a la costa pacífica. És una zona de petites poblacions on el turisme es barreja amb la producció intensiva de gambetes. Quan les primeres imatges ja només són un record, sobre el terreny comença la reconstrucció. Les zones anomenades zero estan tancades i n'han restringit el pas amb presència de l'exèrcit. A dins comença la feina d'enderroc, amb màquines removent runa i ferralla. Els edificis apareixen buits com espectres i mostren les ferides del terratrèmol. En alguns casos les deficiències estructurals són evidents, en d'altres, han tingut més sort i els danys només són superficials. A cada façana es pot veure un paper enganxat de color verd, groc o vermell. Els vermells han estat sentenciats, però els grocs i els verds podran gaudir probablement d'una segona oportunitat. A davant, al costat i fins i tot a dins d'aquests edificis en filera, a peu de carrer, la reconstrucció ja ha començat amb les persones que abans els ocupaven. Els petits comerços reobren mentre n'arreglen els desperfectes i d'altres informen que s'han traslladat. El comerç informal s'organitza i improvisa nous mercats i noves zones per exposar-hi les mercaderies. Les botigues, facilitades en els primers dies pels organismes de cooperació, ocupen parcel·les netes de runa per mostrar, amb la seva presència, que d'allà no els en mouran. Les administracions miren de respondre a les necessitats. Si bé la primera resposta va ser aparentment efectiva i ràpida, a mesura que comença la reconstrucció es complica la capacitat d'avançar. La pressió real o autoimposada que senten totes fa que s'encetin iniciatives en totes les direccions. Passa aquí, va passar a Haití... passa!

Es parla de la importància de coordinar les accions integrades però disposem d'institucions que semblen desprogramades per portar-les a la pràctica. És urgent dissenyar noves estructures institucionals. No es tracta de fer ciutats resilients (adaptables) sinó d'assegurar que ho siguin les seves institucions, ja que mirant al carrer, els seus ciutadans ja han començat a ser-ho.