Una de les ponències del pri­mer congrés uni­ver­si­tari català, cele­brat a Bar­ce­lona el 1903, va ser la pro­posta de cre­ació d'una Facul­tat d'Eco­no­mia molt inno­va­dora: una escola naval de comerç. L'autor de la pro­posta era Joan Antoni Güell i López (1874-1958), mem­bre des­ta­cat de la família d'empre­sa­ris ini­ci­ada per Joan Güell i Fer­rer, l'home del Vapor Vell de Sants.

La Facul­tat glo­bal d'eco­no­mia que es pro­po­sava es basava en el model edu­ca­tiu anglès (que Güell conei­xia bé car havia ampliat els seus estu­dis uni­ver­si­ta­ris en un college de la uni­ver­si­tat de Cam­bridge). Però, no tenia pre­ce­dents a Europa. De fet, només s'havia assa­jat una experiència sem­blant en dues uni­ver­si­tats dels EUA: les de Dart­mouth i Loui­si­ana.

La idea motor de la Facul­tat d'Eco­no­mia que es pro­po­sava era rea­lit­zar els cinc cur­sos de la car­rera en un espai sem­blant, però dife­rent, del dels college angle­sos en què con­vi­vien alum­nes i pro­fes­sors. Aquest espai seria un vai­xell (amb tri­pu­lació, és clar) que nave­ga­ria durant els nou mesos del curs esco­lar, amb entre unes 1.000 i 2.000 tones de càrrega. Els pro­fes­sors, i els alum­nes dels dos últims cur­sos podrien comer­ciar en temps real.

Els cur­sos es farien a bord, en alta mar o als dife­rents ports. Les vacan­ces serien els tres mesos d'hivern. Cada curs el vai­xell segui­ria una ruta marítima dife­rent. El pri­mer any, alguns ports d'Europa: de la Medi­terrània (Bar­ce­lona-Gènova-Mar­se­lla) a l'Atlàntic (Le Havre-Liver­pool-Ham­burg). El segon i el ter­cer curs, les ciu­tats de les cos­tes atlànti­ques d'Amèrica del Nord i de Sud-amèrica. El quart curs, el nord d'Àfrica (Alger, Mar­roc) a Sud-àfrica (Ciu­tat del Cap). L'últim curs, pel canal de Suez, fins a Àsia-Pacífic i Austràlia.

Les assig­na­tu­res tron­cals eren eco­no­mia política, dret, comp­ta­bi­li­tat, àlge­bra, geo­gra­fia, física i química, conei­xe­ment dels pro­duc­tes comer­ci­als i tres llengües: francès, anglès i ale­many. Els diu­men­ges, clas­ses de moral, història i lite­ra­tura. A més
de la teo­ria/política econòmica, es con­si­de­rava que eren molt impor­tants les llengües estran­ge­res i la geo­gra­fia (avui entorn econòmic, ahir estruc­tura econòmica). El pro­grama d'eco­no­mia política tenia cinc parts: pro­ducció, dis­tri­bució, cir­cu­lació i crèdit, con­sum i coo­pe­ra­ti­ves, legis­lació indus­trial i comer­cial (avui eco­no­mia del sec­tor públic). Del 1903 al 2015, els can­vis no han estat grans.

El pla de tre­ball de cada dia (de dilluns a dis­sabte) era: 5 h de clas­ses teòriques, 4,5 h de edu­cació física i/o tre­balls manu­als, 2,5 h de tallers artístics i lite­ra­ris, 9 h de repòs, 3 h per als àpats . Els diu­men­ges, temps lliure, i, també, algu­nes clas­ses. La pro­posta del 1903 de Joan Antoni Güell era, pot­ser, exces­siva. I cara. Però cal situar-la en el món de la pri­mera glo­ba­lit­zació. Cent anys i escaig després, als Països Cata­lans fun­ci­o­nen un bon nom­bre de facul­tats d'eco­no­mia. I, totes tenen, és clar, una vocació glo­bal.