Educació

Català a les aules nord-catalanes

Creix el nombre d’alumnes que aprenen català però no prou per garantir la transmissió de la llengua

La demanda existeix però falten recursos per créixer en el sector públic

Més d’un 70% de la població, a favor de l’aprenentatge del català dels fills

Mai hi havia hagut tants alum­nes seguint un ense­nya­ment de català o en català a la Cata­lu­nya del Nord com els que hi ha avui. I mai hi havia hagut tan poca gent usant la llen­gua cata­lana a la Cata­lu­nya del Nord com la que hi ha avui. És la pri­mera con­tra­dicció que cal afron­tar a l’hora de fer la radi­o­gra­fia de l’ense­nya­ment de la nos­tra llen­gua en aquesta part del ter­ri­tori sota admi­nis­tració fran­cesa. Men­tre al Prin­ci­pat de Cata­lu­nya es reo­bre el debat sobre el balanç de dècades d’immersió lingüística i de retrocés de l’ús social de la llen­gua, a les comar­ques del nord ja fa temps que l’ús social del català està sota mínims i segueix dava­llant. Allà el debat no és tant l’ús de la llen­gua sinó una fase prèvia: garan­tir un conei­xe­ment bàsic i la trans­missió de la llen­gua a les noves gene­ra­ci­ons. I com que aquesta trans­missió ja no exis­teix a l’àmbit fami­liar –tret d’alguns cer­cles reduïts–, és el sis­tema edu­ca­tiu el que porta tot el pes d’aquest repte.

Arrels i La Bres­sola

L’èxit incon­tes­ta­ble de les esco­les immer­si­ves nord-cata­la­nes, La Bres­sola i Arrels, a vega­des, però, és l’arbre que amaga el bosc: en con­junt aques­tes dues estruc­tu­res repre­sen­ten cap a uns 1.500 alum­nes per un alum­nat total d’uns 40.000 joves a la demar­cació dels Piri­neus Ori­en­tals (limi­tant-se al cicle de l’edu­cació primària). Però les d’Arrels i La Bres­sola no són les úniques aules on s’ense­nya el català i en català a la Cata­lu­nya del Nord.

Bilingüisme i immersió

Cal sumar altres moda­li­tats a l’ense­nya­ment públic que esco­la­ritza la major part de l’alum­nat: des d’algu­nes hores set­ma­nals del par­vu­lari a la primària en presència del mes­tre de la classe o d’un inter­ven­tor de l’Asso­ci­ació per a l’Ense­nya­ment del Català ( Aplec ), pas­sant per clas­ses bilingües amb el temps d’ense­nya­ment repar­tit a pari­tat entre francès i català i fins al cicle de secundària amb pos­si­bi­li­tat d’hores de llen­gua, o de matèries com història o geo­gra­fia en català. Un bilingüisme que evi­dent­ment no és un con­cepte tabú com ho és al Prin­ci­pat, perquè a la República fran­cesa i la seva edu­cació pública o s’intro­du­eix el català a través del bilingüisme o res de res.

Amb aquell ven­tall més ample, sumant tot (també les esco­les immer­si­ves), segons les dades reco­lli­des per l’Aplec, un 19% de l’alum­nat de la Cata­lu­nya del Nord tin­dria avui un con­tacte amb la llen­gua cata­lana al llarg de la seva esco­la­rit­zació (vegeu el gràfic adjunt). Aco­tant una mica més i limi­tant-se a l’edu­cació primària on les xifres són més sig­ni­fi­ca­ti­ves, la pro­porció de joves que adqui­rei­xen un domini bàsic de la llen­gua decau fins a un 9,1% de l’alum­nat total. I tres quar­tes parts d’aquests alum­nes apre­nen el català a les aules de l’edu­cació pública fran­cesa, que és on està en joc real­ment la for­mació de les noves gene­ra­ci­ons. Les xifres posen de mani­fest que l’apre­nen­tatge del català està sota mínims i que per a l’Éduca­tion Nati­o­nale l’apre­nen­tatge del català i de les llengües mino­rit­za­des no és una pri­o­ri­tat. Però, mal­grat aquest pano­rama poc engres­ca­dor, la corba és ascen­dent i aquesta és l’altra cara de la moneda que recal­quen tots els pro­ta­go­nis­tes que actuen en aquest sec­tor a la Cata­lu­nya del Nord.

Una corba crei­xent

És clar que si mai hi havia hagut tants alum­nes com ara apre­nent català és sen­zi­lla­ment perquè el 1975 –quan arren­quen les esco­les de La Bres­sola– es començava des de zero, abans no hi havia res; al sec­tor públic les pri­me­res experiències d’ense­nya­ment bilingüe comen­cen cap al 1992. Sor­tir de zero i situar-se avui en més de 5.000 alum­nes evi­den­cia que els avenços són lents però reals, i un aspecte molt impor­tant en el qual coin­ci­dei­xen tots els res­pon­sa­bles d’aquest ense­nya­ment (tant des de les esco­les immer­si­ves com des del sec­tor públic) és que la demanda exis­teix. Les enques­tes fetes entre la població (l’última es remunta al 2015) indi­quen que més d’un 70% de les famílies con­sul­ta­des serien favo­ra­bles a l’apre­nen­tatge de la llen­gua cata­lana per als seus fills.

Anys de picar pedra

I com que el Minis­teri d’Edu­cació francès no res­pon a aquesta demanda o ho fa molt a poc a poc, pares, mes­tres i enti­tats que actuen per pro­moure aquest ense­nya­ment –tant al sec­tor públic com a les esco­les immer­si­ves– com­par­tei­xen un llarg recor­re­gut de militància, mobi­lit­za­ci­ons i d’anar picant pedra i por­tes d’ajun­ta­ments, admi­nis­tra­ci­ons més pro­pe­res (con­sells depar­ta­men­tals i regi­o­nals), minis­te­ris fran­ce­sos i fins la Gene­ra­li­tat. Aquesta pressió explica gran part dels èxits acon­se­guits en les últi­mes dècades i el llarg camí que encara queda per recórrer.

Les mobi­lit­za­ci­ons amb milers de per­so­nes als car­rers de la capi­tal del Ros­selló al llarg de l’últim any són el reflex d’aquesta pressió i d’un con­sens bas­tant gene­ral entre la població i els càrrecs elec­tes per defen­sar l’ense­nya­ment del català: al maig con­tra una sentència del Con­sell Cons­ti­tu­ci­o­nal francès que decla­rava incons­ti­tu­ci­o­nal l’ense­nya­ment immer­siu en una llen­gua que no sigui el francès i aquest mes de novem­bre per donar suport a La Bres­sola, que veu el seu pro­jecte de desen­vo­lu­pa­ment estron­cat per una inter­venció de l’Ajun­ta­ment de Per­pinyà. Els pro­mo­tors de l’ense­nya­ment del català a la Cata­lu­nya del Nord com­par­tei­xen una evidència: la res­posta de l’admi­nis­tració fran­cesa és pro­por­ci­o­nal a aquesta pressió.

Menys oferta que al territori basc i cors

Comparant la situació de l’aprenentatge del català a la Catalunya del Nord amb el que passa amb altres llengües anomenades regionals a l’Estat francès, queda més evident encara que la situació nord-catalana no és de les millors. Segons les dades recollides per l’Associació per a l’Ensenyament del Català (Aplec) i prenent la referència d’un 6,4% de l’alumnat nord-català en cicles bilingües o immersius, a Iparralde (al País Basc del Nord), aquesta proporció d’alumnes que aprenen la llengua basca és superior al 40%. A Còrsega se situaria en un 36% i a l’àrea de la llengua bretona superaria actualment el 20%. El País Basc i Còrsega, que històricament han estat els territoris més reivindicatius i amb més pressió social i política a l’Estat francès, són també els territoris on l’aprenentatge de la llengua pròpia és més desenvolupat i on l’Estat hi dedica més recursos.

Ajuntaments i ens locals per suplir les mancances de l’Estat francès

L’Associació per a l’Ensenyament del Català (Aplec) va néixer el 1983 i s’ha anat consolidant com una de les entitats més actives en el terreny de “l’ensenyament del català i en català a la Catalunya Nord”. Una de les iniciatives que ha anat desenvolupant és gestionar la contractació d’interventors en llengua catalana per a les escoles. Per suplir l’absència de mestres formats en català al sector públic, l’Aplec recluta com a assalariats aquests interventors i en garanteix l’enquadrament pedagògic en col·laboració amb els serveis departamentals de l’Educació Nacional francesa (DSDEN). Les escoles que volen introduir hores d’iniciació al català es poden acollir així a un protocol mitjançant el qual l’Ajuntament del municipi assumeix la meitat del cost de la contractació de l’interventor i l’altra meitat és a càrrec del Consell Departamental i Consell Regional (equivalents a les Diputacions i el govern de la Generalitat). En l’actual curs escolar, 35 interventors faciliten així una iniciació al català a més de 7.000 alumnes, de classes de maternal i educació primària, en 52 municipis de la Catalunya del Nord. La demanda és tal que els responsables de l’Aplec expliquen que han de reclutar part d’aquests interventors al Principat de Catalunya, amb la condició prèvia, és clar, que aquests també han de ser capaços d’expressar-se en francès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.