Abans de final d’any el govern francès podria fer pública una circular ministerial que haurà d’aclarir l’atzucac jurídic en què ha quedat l’ensenyament immersiu de les llengües minoritzades a l’Estat francès. El mes de maig passat, el Consell Constitucional francès va sentenciar que aquest tipus d’ensenyament és inconstitucional.

Curiosament, l’any 2021 s’havia iniciat amb una esperança: a l’abril per primer cop l’Assemblea Nacional francesa aprovava amb una àmplia majoria transversal (247 vots a favor i 76 en contra) la llei Molac, amb el nom del diputat que l’havia impulsat. El text establia un marc legal per a l’ensenyament immersiu de les llengües minoritzades a l’educació pública. Es legalitzaven també aspectes com la retolació bilingüe a les entrades dels municipis i s’admetien oficialment en l’àmbit administratiu els signes ortogràfics propis d’aquestes llengües (com ara els accents catalans). L’aprovació de la llei Molac va ser qualificada de gran victòria als territoris amb llengua pròpia, però l’alegria va durar poc. La llei va ser recorreguda per 61 diputats, als quals el Consell Constitucional ha donat la raó. Basant-se en l’article 2 de la Constitució, que estableix que “la llengua de la República és el francès”, no només s’anul·len els avenços de la llei Molac sinó que es va més enllà prohibint l’ús d’una llengua majoritària d’ensenyament que no sigui el francès a l’educació pública.

La tornada del setembre es va fer sense canvis i el govern –liderat pel primer ministre Jean Castex, exbatlle de Prada de Conflent– ha anunciat que “es buscarà una solució”, que es concretaria en forma de circular. L’únic aspecte positiu de tot plegat, expliquen diferents fonts consultades, és que aquest enrenou ha portat a primer terme del debat públic francès la promoció de les llengües “regionals”: la societat mai hi havia estat tan favorable i la resposta (en forma de sentència del Consell Constitucional) mai havia resultat tan hostil.