Política

La disputa sobre el poder adquisitiu

La inflació, agreujada per la guerra, porta els candidats a proposar una rebaixa d’impostos o el bloqueig dels preus

Aquest debat beneficia la ultradretana Le Pen i l’insubmís Mélenchon, en detriment del president sortint Macron

El govern multiplica els anuncis d’ajuts, mentre que els rivals del president opten per una política proteccionista

La invasió d’Ucraïna per part de Rússia, i la consegüent guerra, va beneficiar en un primer moment el president francès sortint, Emmanuel Macron, per la seva tasca diplomàtica. Però, a mesura que passen els dies, els preus encara pugen més que en els darrers mesos de pandèmia i els electors estan ara força preocupats pels diners de la seva butxaca a l’hora d’omplir el dipòsit de gasolina, pagar l’electricitat o comprar als supermercats.

Ha estat la gran sort de la ultradretana Marine Le Pen i l’insubmís d’esquerres Jean-Luc Mélenchon, tocats en un primer moment per la seva ambigüitat amb el president rus, Vladímir Putin, però afavorits actualment pel seu discurs populista de caràcter proteccionista a nivell econòmic.

Mentrestant Macron, malgrat una despesa pública important durant el tancament per la covid, es troba en la incòmoda posició d’haver de parar com pot la pujada desbocada dels preus. La inflació es va situar a França al març en el 4,5% (5,1%, en índex harmonitzat de la zona euro). No és tant com en altres països, però el cost de l’energia s’enfila prop d’un 30% i el dels aliments, un 7%. Immediatament, el govern ha aprovat noves ajudes per valor de 7.000 milions d’euros, amb la significativa rebaixa de 18 cèntims per litre de gasolina. Des de la tardor passada, aquests dispositius governamentals ja s’eleven als 26.000 milions.

La màxima contrincant del president, Le Pen, proposa eliminar provisionalment l’IVA dels carburants així com d’un centenar de productes bàsics a la cistella, si la inflació continua superant en més d’un 1% el creixement del país. Es mostra en contra de fixar un preu màxim de l’electricitat perquè, segons diu, les companyies podrien anar a buscar altres clients. Aquesta és, precisament, la proposta de Mélenchon, que considera, en canvi, que són les grans corporacions les que ho han d’assumir pels seus grans beneficis. Tots dos, per això, són poc partidaris de les sancions a Rússia perquè, segons expliquen, pot acabar perjudicant el consumidor occidental. Macron també ha estat cautelós a l’hora d’aplicar un embargament del gas, petroli i carbó russos, tot i que França n’és menys dependent que Alemanya.

Però en el seu únic míting de campanya de la primera volta, diumenge vinent, va aprofitar per anunciar tot un seguit de mesures socials amb el poder adquisitiu en el punt de mira. A part de continuar anunciant rebaixes d’impostos, després d’haver suprimit la taxa d’habitació durant aquest quinquenni, va avançar que si és reelegit aquest mateix estiu triplicarà fins als 6.000 euros la prima que poden abonar els empresaris als seus treballadors lliure de retenció fiscal i cotitzacions.

És l’habitual anunci d’una pluja de diners en plena campanya per contrarestar els seus rivals i que la gent no es quedi a casa en comptes d’anar a votar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.