Política

Perpinyà com a pretext

La ultradretana Le Pen fa l’últim míting de primera volta a la ciutat nord-catalana, on mana el seu partit

Escurça distàncies amb Macron per repetir el duel de fa cinc anys

“Si Macron hagués enriquit el país, ara no parlaríem de poder adquisitiu”, afirma Le Pen

En el psicodrama que, en cada elecció presidencial, es viu per part dels candidats per aconseguir els 500 apadrinaments de càrrecs públics, l’alcalde de Pià, suburbi al nord de Perpinyà, Jérôme Palmade, va decidir fer-ho per l’ultradretà Éric Zemmour. Va convocar al febrer una consulta, no permesa oficialment, per demanar-ho als seus veïns. I amb una participació de només el 8%, qui va guanyar va ser el gran rival de la també ultradretana Marine Le Pen, amb un 36% seguit per aquesta mateixa amb un 28%. L’actual president, Emmanuel Macron, va ser tercer, lluny amb un 8% i, l’insubmís Jean-Luc Mélenchon, quart, amb un 7%.

No té per què ser representatiu perquè Palmade, que ha transitat del partit de Le Pen a actualment Els Republicans, la dreta parlamentària, havia influït en els pocs habitants que van participar-hi declarant que considerava Zemmour un bon candidat. Però és significatiu de l’ambient que es viu en zones semi-rurals, més castigades que d’altres per les diferents crisis al país, i que marquen una tendència per a la primera volta d’aquest diumenge amb Le Pen progressant, en detriment d’un Zemmour que ha perdut el seu efecte sorpresa, i apropant-se a un Macron que ja sap que si es repeteix el mateix duel que fa cinc anys aquesta vegada serà més dur del previst.

No és per casualitat que la candidata escollís ahir com a últim míting d’aquesta primera volta la ciutat nord-catalana de Perpinyà. Des de fa aproximadament dos anys, el seu excompany i ideòleg Louis Aliot n’és l’alcalde, en el que representa la població més gran a l’Estat francès en mans del Rassemblement National. A nivell departamental, Le Pen va obtenir el 2017 un 47% respecte al 52% de Macron. Precisament, Aliot li va fer de teloner davant d’un públic entregat que omplia el pavelló del Parc d’Exposicions. Arribat el seu torn, la candidata va desgranar el seu programa, que es vol social per ampliar el seu electorat però que no deixa de recórrer als temes clàssics de l’extrema dreta sobre la prioritat nacional en les ajudes públiques, la reducció de la immigració derogant les regles europees o la denúncia dels confinaments per la pandèmia.

Evidentment, no va desaprofitar l’escàndol de la consultora McKinsey que esquitxa Macron per parlar “de la privatització de la funció i les decisions polítiques”. I, atorgant-se l’exclusiva en la lluita pel poder adquisitiu, va fustigar: “si Macron hagués enriquit el país, perdoneu però ara no parlaríem de poder adquisitiu”. Una al·lusió que, curiosament, no va posar en context amb l’agreujament de la pujada de preus per la guerra a Ucraïna perquè no va citar en cap moment aquest conflicte. De forma hàbil, Le Pen ha amagat aquests últims dies la seva visita al Kremlin fa cinc anys en què el president rus, Vladímir Putin, va beneir la seva candidatura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.