Política

Eleccions presidencials franceses

El partit de l’abstenció

Les enquestes pronostiquen que se superarà el rècord de baixa participació registrat en les eleccions del 2002, un 28%

Una mobilització de classes populars i joves, menys proclius a votar, beneficiaria Le Pen i Mélenchon

Sondejos i analistes s’esperen que en la primera volta de les presidencials de demà se superi el rècord d’abstenció de la V República. Aquest és del 28,4%, registrat el 2002, quan es va produir el cataclisme de l’eliminació del candidat socialista, Lionel Jospin, enfront de l’ultradretà Jean-Marie Le Pen, pare de Marine, i la victòria en safata en la segona volta del president sortint, Jacques Chirac. El precedent de les eleccions municipals, el 2020, i regionals, el 2021, superant el 50% d’abstenció, i l’apàtica campanya actual en què s’han succeït les crisis abonen aquesta previsió demoscòpica. Però, a diferència de fa vint anys, els que es queden a casa ara són més votants potencials de partits antisistema que no pas del president en funcions, Macron, que disposa d’una estable base electoral de població urbana i ben situada malgrat donar símptomes d’esgotament.

Segons l’enquesta d’aquesta setmana del diari Le Monde, la més àmplia perquè comprèn 12.600 persones, un 80% dels interrogats es diuen segurs d’anar votar, cinc punts per sota de fa cinc anys, sabent que una part no acaba passant per les urnes. Per categories socials, obrers, empleats, agricultors i autònoms baixen aquest percentatge al 60%. També és només un 60% en la franja d’edat dels 18-24 anys, mentre que en la dels 25-34 anys cau al 55%.

Resulta que les poblacions populars, més sacsejades per les crisis, i els més joves, més disconformes amb les polítiques del poder, són els més proclius a votar per l’extrema dreta de Le Pen o el populisme d’esquerres de Jean-Luc Mélenchon, els dos personatges que han sobreviscut en aquesta campanya a l’ensorrament de totes les altres alternatives a Macron. En aquesta jornada de reflexió, ambdós no només s’hi juguen el vot útil dels respectius camps, sinó que esgarrapar en l’abstenció els asseguraria a l’un o l’altre la segona plaça i amenaçar l’hegemonia de Macron en la segona volta. “Som davant d’un fenomen probablement generacional i no d’edat”, alerta el demògraf Brice Teinturier, director general d’Ipsos, que fa el sondeig de Le Monde, deixant entendre que les noves generacions també votaran menys quan siguin grans. Tampoc és un bon símptoma de futur per a Macron.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.