Hi ha una pedra a la sabata que el president candidat a la seva reelecció, Emmanuel Macron, s’hauria volgut estalviar. Es tracta de l’escàndol que ha esclatat en plena campanya sobre la consultora nord-americna McKinsey, de la qual no només fa temps que criden l’atenció els nombrosos contractes públics, sinó que a més s’acaba de saber que fa deu anys que no paga l’impost de societats. Ahir mateix la fiscalia general financera va fer públic que investiga les filials a França de la consultoria per “blanqueig agreujat de frau fiscal”. Adjudicant despeses al paradís fiscal de Delaware, McKinsey s’hauria estalviat 65 milions d’euros durant tot aquest temps, segon revela el setmanari satíric Le Canard enchaîné.

La informació d’aquests tripijocs amb els impostos de les multinacionals sorgeix arran de la comissió d’investigació del Senat que, el 17 de març passat, va publicar les seves conclusions sobre l’ús creixent durant el quinquenni de Macron d’aquest tipus d’assessoraments, que acaben substituint la feina dels funcionaris públics i condicionen també les seves línies polítiques. Tot i no disposar de tota la informació demanada, els senadors han situat en un mínim de 1.000 milions d’euros les despeses només per aquests serveis el 2021, doblant la suma des del 2018.

I, aquí, trobem tots els gegants del sector, a més de Mckinsey, com ara el també nord-americà Boston Consulting Group (BCG), l’alemany Roland Berger i els francesos Capgemini i Eurogroup. Per exemple, des del 2018 McKinsey ha rebut de l’administració francesa entre 28 i 50 milions d’euros per una quarantena de missions i, només durant la pandèmia, 13 milions, segons va publicar el portal Politico i ha completat el diari Le Monde. Els ministres del govern han hagut de sortir a contrarestar l’informe del Senat i al·leguen que la despesa amb aquests gabinets només representa un 0,3% de la massa salarial total i que, en concret, McKinsey únicament rep un 2% dels encàrrecs. En el cas d’Eurogroup, és d’un 10% i de Capgemini, un 5%.

És un “fenomen tentacular”, segons denuncien els senadors, que hi afegeixen que els estudis d’aquestes empreses són “d’una qualitat insuficient o amb prou feines suficient”, si és que l’objectiu de la missió s’acaba assolint. El mateix Macron es defensa dient que tots els seus contrincants, i les seves administracions, també hi recorren. I que la pràctica encara era més aguditzada durant la presidència de Nicolas Sarkozy, fa una desena d’anys. Però, alhora, l’actual president anuncia que si, és reelegit, vol “inventar un mètode democràtic nou”, incrementant les consultes per la reforma de les pensions, l’escola o la sanitat que habitualment fan aquests gabinets. Per això, en el seu informe els senadors detallen 19 propostes per exigir més transparència en les concessions i els resultats.