Cinema

Elogis sense fronteres

Crítics de grans mitjans internacionals mostren entusiasme amb ‘Alcarràs’

“La pel·lícula de Carla Simon sobre una granja en declivi és la prova que la ficció és de vega­des la manera més pode­rosa de des­co­brir la veri­tat”, escriu el crític Tim Robey al rota­tiu lon­di­nenc The Tele­graph, i con­clou: “Acon­se­gueix un domini lleu­ger i impro­vi­sat, un con­trol impe­ca­ble del to i un qua­dre greu però il·lumi­nat pel sol en un final [...] que mai obli­daré”. Tim Robey ha pun­tuat la pel·lícula Alcarràs amb un 100, la màxima pun­tu­ació, i el seu entu­si­asme el porta fins i tot a tro­bar-li punts en comú amb un gran clàssic: “Estra­nya­ment em va recor­dar El padrí en diver­ses coses: tracta de la forta cre­di­bi­li­tat de l’arbre genealògic, d’aquest destí que uneix i separa en un estira-i-arronsa punyent.”

El crític de The Tele­graph és el més entu­si­asta de tots, però el por­tal Metas­core, que valora films de tot el món a par­tir de les notes de crítics dels més pres­ti­gi­o­sos mit­jans anglo­sa­xons, li atorga una mit­jana molt alta, de 87 sobre 100, cal­cu­lada a par­tir de set crítiques (El padrí és una de les poques que té una mit­jana de 100 en aquest por­tal). Guy Lodge és crític de Vari­ety, la publi­cació espe­ci­a­lit­zada en cinema més impor­tant dels EUA. Atorga a Alcarràs un 90, i li dedica fra­ses com: “La pel·lícula equi­li­bra una consciència política punyent amb un drama domèstic obser­vat amb ten­dresa” o “una família de page­sos s’enfronta al canvi en un con­junt dramàtic ben obser­vat i rica­ment habi­tat.”

Cita de Txèkhov

The Hollywood Repor­ter, l’altre gran mitjà de referència de Los Ange­les, publica una crítica de David Roo­ney que cita un altre gran clàssic, en aquest cas tea­tral: “Notes txèkho­vi­a­nes encan­ta­do­res i espontànies ador­nen la ins­tantània d’un estiu de canvi impa­ra­ble i agi­tació trans­cen­den­tal”, escriu, i hi afe­geix: “La natu­ra­lesa immer­siva de la pel·lícula t’atrapa amb una força para­lit­zant.”

La revista de cinema britànica Screen publica una crítica de Fion­nu­ala Halli­gan, que la pun­tua amb 90 i escriu: “Una con­tem­plació pro­fun­da­ment autèntica i com­mo­ve­dora de la fra­gi­li­tat de la família i, de nou, de la infància.” I hi afe­geix, més enda­vant: “Ofe­reix un ten­dre retrat d’una xarxa fami­liar extensa i pro­fun­da­ment amo­rosa que comença a enfon­sar-se quan s’enfronta a la pèrdua de les seves arrels.”

Els rota­tius fran­ce­sos encara no han publi­cat crítiques específiques d’Alcarràs, però les cròniques de la Ber­li­nale també reve­len entu­si­asme. San­dra Onana, de Libération, escriu: “Una crònica solar sobre l’enfon­sa­ment de l’eco­no­mia rural a la magnífica regió d’arbres frui­ters que dona nom a la pel·lícula, on tres gene­ra­ci­ons de la mateixa família hi viuen un dar­rer estiu de collir abans d’haver d’abdi­car la seva terra.”

La crònica del pal­marès de la Ber­li­nale de l’agència France Press, publi­cada pels rota­tius fran­ce­sos Le Figaro i Le Monde, des­ta­cava que “el repar­ti­ment d’actors no pro­fes­si­o­nals està fil­mat amb molta ten­dresa” i que “la pel·lícula es mos­tra alhora com­mo­ve­dora i pro­funda amb els temes de la moder­nit­zació forçada del camp o el con­flicte entre eco­no­mia i eco­lo­gia.”

Perfil

La connexió entre els pagesos del Segrià i el neorealisme italià

“El meu referent més gran és el neorealisme italià”, diu Carla Simón (Barcelona, 1986). Amb aquesta inspiració cinematogràfica i la lupa posada en la seva pròpia vida, família i entorn, la cineasta ha començat a bastir una carrera que ningú sap on pot arribar. Estiu 1993 va guanyar el premi a la millor opera prima de la Berlinale del 2017. El mateix festival ha distingit Alcarràs amb l’Os d’Or. Feia dècades que cap film estatal no s’enduia el màxim guardó en algun dels grans festivals internacionals (Canes, Berlín i Venècia). No és estrany que la directora digui de Berlín que és la seva “casa del cinema”. Pel·lícules com Alcarràs són la casa de tots: gent d’arreu del món s’emociona i empatitza amb els protagonistes, una família de pagesos del Segrià.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.