No va ser cap sorpresa, en haver esdevingut habitual els últims anys, però no per això es mitiga el greuge que implica que l’Estat no executi ni de bon tros les inversions que té pressupostades a Catalunya. El 2021, dels 2.068 milions assignats en el pressupost general de l’Estat a Catalunya, només es van executar 739,8 milions, un 35,7% del promès.

Un dèficit que s’afegeix als que se succeeixen any rere any des de fa dècades. En aquest cas, tot i que en partides menors s’han complert les quantitats previstes, la part del lleó, la que ateny el sector públic empresarial, ha estat despietadament escassa, ja que tan sols n’ha arribat un 27,3% del que s’esperava.

Algunes de les mancances més flagrants es van produir en infraestructures, com les d’Adif i de l’operadora de Renfe, que l’any passat van quedar molt lluny del que haurien hagut d’invertir. En el capítol de l’alta velocitat, per exemple, dels 492 milions pressupostats, només es van executar 22 milions, un exigu 4,6% del total.

En resum, a Catalunya només van arribar un 9% dels diners que l’Estat considera “regionalitzables”, molt per sota del pes demogràfic i econòmic del país.

Molt diferent va ser la sort de la Comunitat de Madrid, a qui l’Estat va premiar l’any passat amb 2.086 milions, un 84% més dels 1.133 que hi havia assignat i el triple que Catalunya, amb dotacions especials en transports, mobilitat o en transformació digital, partida que va rebre més de 157 milions que ni tan sols estaven previstos. Fonts de la Moncloa van justificar la sobreexecució a Madrid pel rescat de les autopistes radials i van augurar que la reversió de l’AP7 dispararà l’execució a Catalunya.

El conseller d’Economia, Jaume Giró, va qualificar les dades del Ministeri d’Hisenda de “tristes i decebedores” i va recordar els motius “per voler que Catalunya sigui un nou estat”. Entre aquests, la raó econòmica i fiscal, que és “sagnant, persistent i humiliant per a ciutadans i empreses”.