Economia

L’Estat ha executat només un terç del pressupostat per a Catalunya el 2021

Madrid va rebre gairebé el doble de la part compromesa

Adif i Renfe, els més insuficients en el compliment

Giró denuncia el dèficit “sagnant i humiliant”

No va ser cap sor­presa, en haver esde­vin­gut habi­tual els últims anys, però no per això es mitiga el greuge que implica que l’Estat no exe­cuti ni de bon tros les inver­si­ons que té pres­su­pos­ta­des a Cata­lu­nya. El 2021, dels 2.068 mili­ons assig­nats en el pres­su­post gene­ral de l’Estat a Cata­lu­nya, només es van exe­cu­tar 739,8 mili­ons, un 35,7% del promès.

Un dèficit que s’afe­geix als que se suc­ce­ei­xen any rere any des de fa dècades. En aquest cas, tot i que en par­ti­des menors s’han com­plert les quan­ti­tats pre­vis­tes, la part del lleó, la que ateny el sec­tor públic empre­sa­rial, ha estat des­pi­e­ta­da­ment escassa, ja que tan sols n’ha arri­bat un 27,3% del que s’espe­rava.

Algu­nes de les man­can­ces més fla­grants es van pro­duir en infra­es­truc­tu­res, com les d’Adif i de l’ope­ra­dora de Renfe, que l’any pas­sat van que­dar molt lluny del que hau­rien hagut d’inver­tir. En el capítol de l’alta velo­ci­tat, per exem­ple, dels 492 mili­ons pres­su­pos­tats, només es van exe­cu­tar 22 mili­ons, un exigu 4,6% del total.

En resum, a Cata­lu­nya només van arri­bar un 9% dels diners que l’Estat con­si­dera “regi­o­na­lit­za­bles”, molt per sota del pes demogràfic i econòmic del país.

Molt dife­rent va ser la sort de la Comu­ni­tat de Madrid, a qui l’Estat va pre­miar l’any pas­sat amb 2.086 mili­ons, un 84% més dels 1.133 que hi havia assig­nat i el tri­ple que Cata­lu­nya, amb dota­ci­ons espe­ci­als en trans­ports, mobi­li­tat o en trans­for­mació digi­tal, par­tida que va rebre més de 157 mili­ons que ni tan sols esta­ven pre­vis­tos. Fonts de la Mon­cloa van jus­ti­fi­car la sobre­e­xe­cució a Madrid pel res­cat de les auto­pis­tes radi­als i van augu­rar que la reversió de l’AP7 dis­pa­rarà l’exe­cució a Cata­lu­nya.

El con­se­ller d’Eco­no­mia, Jaume Giró, va qua­li­fi­car les dades del Minis­teri d’Hisenda de “tris­tes i dece­be­do­res” i va recor­dar els motius “per voler que Cata­lu­nya sigui un nou estat”. Entre aquests, la raó econòmica i fis­cal, que és “sag­nant, per­sis­tent i humi­li­ant per a ciu­ta­dans i empre­ses”.

Cinquanta milions per als clústers

La ministra d’Indústria, Turisme i Comerç, Reyes Maroto, va anunciat ahir la nova convocatòria de la línia d’ajuts públics per als clústers empresarials, dotada amb 50 milions, que es publicarà a mitjan juny. En una atenció a la premsa a Barcelona, Maroto va afirmar que espera que Catalunya sigui el territori “més beneficiat” pels ajuts, ja que és la comunitat amb més agrupacions empresarials innovadores, concretament amb 23 clústers. Es tracta d’una línia d’incentius que forma part d’un programa de tres anys, finançat amb 115 milions d’euros que surten dels fons europeus i dels quals ja s’han adjudicat 20 milions, 6,7 dels quals, a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.