El funeral del papa emèrit Benet XVI, mort el 31 de desembre passat als 95 anys, se celebrarà demà, dijous, a la plaça de Sant Pere del Vaticà, presidit pel seu successor, Francesc, i davant desenes de milers de fidels i autoritats.

Les exèquies començaran a dos quarts de deu del matí a les portes de la basílica, tot i que el fèretre en què reposaran les restes del papa alemany sortirà 40 minuts abans del temple, on han estat exposats des del 2 de gener, mentre els assistents resen el Rosari.

La cerimònia estarà presidida pel papa Francesc, tot i que l’oficiarà darrera l’altar el purpurat italià Giovanni Battista Re, degà del Col·legi Cardenalici.

Les delegacions oficials seran dues, d’Itàlia i del país natal de Benet XVI, Alemanya, però moltes altres autoritats polítiques i religioses, també d’altres confessions, hi assistiran a títol personal.

L’Estat espanyol estarà representat per la reina emèrita, Sofía, i pel ministre de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, entre d’altres.

També hi participaran el president de Polònia, Andrzej Duda; la d’Hongria, Katalin Novàk; de Portugal, Marcelo Rebel de Sousa, o d’Eslovènia, Nataša Pirc Musar, així com ministres de la resta d’Europa, com el de l’Interior francès, Gérald Darmanin.

La cerimònia —a la qual es preveu la presència de més de 400 bisbes i 4.000 sacerdots— serà solemne però sòbria, per desig exprés d’aquest papa, recordat aquests dies com el gran teòleg des de temps de Sant Agustí, i estarà caracteritzada per un enorme simbolisme, com tot el que envolta la mil·lenària seu petrina.

Però en el seu transcurs, els cerimoniers vaticans han hagut d’emprendre una sèrie d’“adaptacions” atesa la particularitat que representa, ja que Benet XVI no era un papa “regnant” després de renunciar el 2013, en un gest sense precedents en sis segles d’història.

Per això, s’han modificat les lectures i les súpliques finals del llibret i, després de la sepultura, no es declararan les “novendials”, el període de nou dies de dol que segueix cada mort d’un pontífex, perquè el papa “vigent” segueix viu.

Les restes de Benet XVI, però, sí que han estat revestides amb la dignitat papal: abillat amb la casulla vermella (color del dol pontifici) i una mitra blanca amb vores daurades, tot i que sense l’Anell del Pescador, anul·lat després de la seva renúncia com mana el cànon.

També se seguirà el protocol pontifici pel que fa al seu fèretre, format per tres taüts introduïts un dins l’altre: el primer de fusta de xiprer folrat amb vellut carmesí, el segon de zinc segellat i l’últim, el visible, d’om.

A la primera caixa, juntament amb les restes del pontífex, s’hi ficaran les medalles i monedes encunyades durant el seu pontificat, entre el 2005 i el 2013, així com els diferents palis, l’estola de llana blanca símbol de jurisdicció, que va tenir com a arquebisbe de Munic i Roma.

També s’introduirà un cilindre de metall amb l’anomenat Rogito, un breu text amb els actes més destacats del seu regnat.

El funeral es prolongarà durant unes tres hores i, després dels ritus, el triple fèretre de Benet XVI serà traslladat a la cripta de la basílica vaticana, on reposen altres pontífexs del passat.

La tomba triada, per voluntat del difunt, serà la del seu admirat Joan Pau II (1978-2005), les restes del qual van ser exposades a la superfície del temple el 2011, l’any de la seva beatificació.

Una altra peculiaritat d’aquests funerals és que estaran presidits per un altre papa viu, Francesc, cosa que no passava des del 1802, quan Pius VII va haver d’oficiar l’enterrament del seu antecessor, Pius VI, que havia mort abans a França presoner de Napoleó.

El Vaticà ja ho té tot a punt per a aquestes exèquies, que han fet que gairebé 200.000 persones hagin passat per la basílica de Sant Pere per acomiadar el papa emèrit a la seva capella ardent, que es tancarà avui.

A l’enterrament s’espera que hi participin unes 60.000 persones, a més de les autoritats, per la qual cosa es blindarà amb agents de seguretat tota la zona i els seus voltants, on avui ja es percebia un intens tràfec de fidels, turistes i curiosos.

A més, el govern italià ha declarat que les banderes dels seus edificis públics a tot el país, també les de la Unió Europea, hauran d’onejar a mig pal durant tot el dia en senyal de dol.