Política

comissió europea

Les institucions europees avancen lentament amb els drets de les dones

Brussel·les no ha adoptat la directiva contra la violència a les dones un any després

La Comissió Europea va presentar el 8 de març de l’any passat, Dia Internacional de les Dones, una esperada directiva per combatre la violència contra les dones.

Era la primera vegada que Brussel·les proposava una legislació en aquesta matèria, amb l’objectiu de dotar a les víctimes d’un marc comú de protecció als diferents estats. Diversos comissaris van qualificar la decisió “d’històrica”, assegurant que marcaria “les diferències per a les dones i nenes d’Europa”.

Just un any després de la seva presentació, però, la directiva continua a l’espera de ser adoptada. L’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, defensa que els terminis no difereixen d’altres casos, però remarca la importància d’aplicar-la i confia tancar un primer text abans de l’estiu.

Riba, que també és coordinadora per part dels Verds/ALE al comitè sobre els Drets de les Dones i la Igualtat de Gènere i forma part de la mesa negociadora en la directiva contra les violències masclistes, creu que els passos que s’estan donant són “importantíssims”. “Feia molts anys que les dones demanàvem que existís aquesta directiva; [...] sabent que arriba molt tard, és molt rellevant que hi sigui”, apunta.

Tot i que Riba també reconeix que els tempos a les institucions europees són llargs, celebra que des del Parlament Europeu s’hagi avançat en el procés. L’eurodiputada indica que el document amb què treballen ja ha tingut en compte totes les esmenes i espera que, en els pròxims mesos, comencin les negociacions entre el Consell de la UE, la Comissió Europea i l’Eurocambra per transposar un text final.

La importància de la directiva

La rellevància de la directiva es basa en el fet que es proposen una sèrie de normes a escala comunitària per fer front a la violència contra les dones i a la violència domèstica, corregint així les situacions que es donen en alguns països com per exemple Polònia, on ‘de facto’ existeix la prohibició de l’avortament, o Hongria.

La norma busca tipificar com a delicte la violació sobre la base de falta de consentiment, la mutilació genital femenina i la violència a través de les xarxes, que inclou comportaments com la difusió no consentida d’imatges, l’assetjament a través de les xarxes o la incitació en línia a la violència i l’odi.

Alhora, també es pretenen reforçar les possibilitats que tenen les víctimes d’accedir a la justícia, dotar-les d’una protecció adequada i donar suport especial a aquells col·lectius amb necessitats específiques, com per exemple les dones que fugen de conflictes armats.

La situació de les dones al Parlament Europeu

El Parlament Europeu ha estat una de les institucions més vocals en el si de la Unió Europea per lluitar contra la violència de gènere. De fet, va ser precisament l’Eurocambra la que va reclamar a la Comissió que definís una nova legislació que es pogués aplicar com a base al conjunt dels vint-i-set.

No obstant això, el Parlament té feina per fer. Si bé la màxima autoritat és una dona –la maltesa Roberta Metsola, presidenta de la cambra– i la presència femenina a la vicepresidència és del 50% –fins a 7 de les 14 estan ocupades per dones–, el percentatge d’eurodiputades és només del 39,3%. Aquesta xifra es troba precisament per sota la que exigeix la Comissió Europea a les empreses, que vol que almenys un 40% dels càrrecs directius els ocupin dones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.