El pre­si­dent dels Estats Units, el demòcrata Joe Biden, arriba aquest diu­menge a Viet­nam, on farà una escala de 24 hores, per for­jar una nova aliança des­ti­nada a con­tra­res­tar la crei­xent influència de la Xina al sud-est asiàtic, informa l’agència Efe.

Els Estats Units i el Viet­nam, un cen­tre clau de manu­fac­tura, man­te­nen rela­ci­ons cada vegada més estre­tes. De fet, Was­hing­ton con­si­dera Hanoi un soci impor­tant en la seva estratègia per reduir la seva dependència impor­ta­dora de la Xina després d’anys de per­tor­ba­ci­ons de les cade­nes de sub­mi­nis­tra­ments glo­bals, explica Efe.

La visita de Biden a Viet­nam, però ha tor­nat la mirada sobre l’acti­tud del polític demòcrata quan era jove i estu­di­ants com ell es van mobi­lit­zar con­tra la invasió nord-ame­ri­cana del país del sud-est asiàtic (1955-1975).

Nas­cut el 1942, el man­da­tari és part de la gene­ració que va asso­lir la majo­ria d’edat durant la guerra de Viet­nam i que va sor­tir als car­rers per pro­tes­tar con­tra el ser­vei mili­tar obli­ga­tori i la mort de milers de civils, el pati­ment dels quals se situ­ava per pri­mera vegada en les llars nord-ame­ri­ca­nes a través de la tele­visió, explica Efe.

Tot i això, com va adme­tre Biden en una roda de premsa el 1987, ell mai es va sen­tir iden­ti­fi­cat amb els qui pro­tes­ta­ven con­tra la inter­venció dels Estats Unts a Viet­nam. Men­tre els estu­di­ants pro­ta­go­nit­za­ven asse­gu­des en els cam­pus uni­ver­si­ta­ris, ell estava enter­rat en els seus lli­bres de drets i, amb només 29 anys, va ser esco­llit al Senat.

“Jo era a la facul­tat de dret, ves­tia ame­ri­cana”, va dir el 1987 Biden, qui es va des­criure ales­ho­res com “una per­sona de classe mit­jana” a qui no li agra­da­ven les “samar­re­tes tenyi­des a mà” que feien ser­vir els hip­pies dels anys sei­xanta i setanta.

I és que Biden, recorda Efe, no va haver de viure la guerra en la seva pròpia pell: en cinc oca­si­ons va ser cri­dat a ser­vir a les for­ces arma­des nord-ame­ri­ca­nes i en cinc oca­si­ons va acon­se­guir elu­dir el reque­ri­ment argu­men­tant que estava estu­di­ant a la uni­ver­si­tat.

El 1968, després d’un exa­men mèdic, va que­dar exempt del ser­vei mili­tar a causa del fet que havia patit asma quan era ado­les­cent. Tot i no haver vis­cut de prop la guerra del Viet­nam, Biden sí que sent “de cor” les rela­ci­ons entre les dues naci­ons i, en par­ti­cu­lar, els esforços per pro­moure la recon­ci­li­ació, va des­ta­car aquesta set­mana en una roda de premsa Jake Sulli­van, el prin­ci­pal asses­sor del man­da­tari en temes d’afers estran­gers.

Biden se sent con­nec­tat amb aquesta feina a causa de l’amis­tat que va man­te­nir duran dècades amb el difunt sena­dor repu­blicà John McCain, que va ser pre­so­ner o de guerra i sotmès a tor­tu­res durant cinc anys i mig durant la guerra de Viet­nam

Tot i aquesta dolo­rosa experiència, McCain es va con­ver­tir en un dels més grans defen­sors de la recon­ci­li­ació i va desen­vo­lu­par un paper cen­tral en el res­ta­bli­ment de les rela­ci­ons diplomàtiques entre Was­hing­ton i Hanoi en la dècada de 1990.

Fruit d’aquesta nor­ma­lit­zació, Bill Clin­ton (1993-2001) es va con­ver­tir el novem­bre del 2000 en el pri­mer pre­si­dent a visi­tar el Viet­nam des de la guerra, i des d’ales­ho­res tots els líders dels EUA han viat­jat al país.

La visita de Biden a Viet­nam és la pri­mera des que va arri­bar a la Casa Blanca el 2021 i es pro­du­eix després d’haver par­ti­ci­pat en la cimera del G20 a Nova Delhi.