Política

Rússia

L’enemic de Putin número u

Aleksei Navalni havia irritat l’entorn del president rus amb nombrosos denúncies de corrupció

La mort aquest divendres del líder opositor rus Aleksei Navalni ha agafat a contrapeu el president de Rússia, Vladímir Putin, enmig d’una visita a la ciutat de Txeliabinsk, però tot i estar-ne al cas –així ho ha afirmat el seu portaveu–,no ha fet cap comentari al respecte. El seu silenci no ha estat una sorpresa. El mandatari tenia una profunda animadversió per l’activista, que durant la seva trajectòria havia airejat molts draps bruts del Kremlin, i mai es referia a ell pel seu nom.

Advocat i activista anticorrupció, Navalni va militar al partit liberal Iàbloko del 1999 al 2007, quan va ser-ne expulsat per les seves idees pròximes a l’ultranacionalisme. Aleshores va canalitzar la seva protesta a Internet, a través d’un bloc on documentava i denunciava presumptes casos de corrupció a l’administració pública. Des de la seva pàgina es va atrevir a assenyalar el primer ministre, Dmitri Medvedev; el president del Parlament o d’un banc estatal; el fiscal general, o la dona del portaveu presidencial. Navalni va popularitzar l’expressió “Partit dels Estafadors i dels Lladres” per referir-se a la governamental Rússia Unida.

El 2011 va saltar a primera línia com a opositor al règim en les protestes posterior a les eleccions russes d’aquell any. Navalni va aconseguir convocar unes 5.000 persones a Moscou en la protesta més gran contra el Kremlin fins aleshores. L’opositor va ser detingut sota l’acusació de resistir-se a la policia i sentenciat a quinze dies de presó. A partir de llavors, va patir múltiples detencions. El 2012 va ser acusat de tres casos de malversació de fons i frau, que ell va negar. Al juliol de 2013 va ser condemnat a una pena de cinc anys en una colònia de treball correctiu per malversació de fons, si bé la sentència va quedar suspesa. Al febrer 2014 ell i el seu germà van ser jutjats per càrrecs de malversació i Aleksei va ser posat sota arrest domiciliari i restringit de comunicar-se amb ningú que no fos de la seva família. Al desembre va rebre una altra pena, de tres anys i mig, que també va quedar suspesa.

A més de les seves denúncies a Internet i d’organitzar manifestacions prodemocràtiques a gran escala, Navalni va quedar segon a les eleccions a l’Ajuntament de Moscou. L’alcaldable designat per Putin, Serguei Sobian, va guanyar els comicis, però el candidat opositor va obtenir el 27%, un resultat superior al que li pronosticaven els analistes. Navalni i els seus aliats van afirmar que el nombre real de vots era encara més gran, i que les autoritats havien comès frau electoral per tal d’evitar una segona volta.

El líder opositor ja no era només un incordi, sinó una amenaça. El 2018 es va intentar presentar a les eleccions presidencials amb el partit Rússia del Futur, però el van inhabilitar. Dos anys després anys, Navalni va caure malalt durant un viatge a Sibèria i va ser traslladat a Berlín, on va estar en un coma induït durant dies. Les autoritats alemanyes van fer una investigació i van concloure que havia estat enverinat amb Novitxok, un agent nerviós.

Malgrat l’amenaça de, com a mínim, ser detingut, Nalvalni va tornar a Rússia al gener del 2021 i va ser immediatament arrestat al control de passaports de l’aeroport de Xeremétievo, a Mosocu. Un tribunal li va imposar 30 dies d’arrest administratiu en un judici llampec. Va mantenir una vaga de fam durant 23 dies a la presó. Posteriorment va ser condemnat a 19 anys de presó per “extremisme”. Una pena que se sumava a la condemna d’onze anys per frau. A principis del passat desembre el seu entorn va alertar de la seva desaparició de la presó de la regió moscovita on complia la sentència. Tres setmanes més tard, va reaparèixer a la llunyana colònia penal 3 de Kharp, a la regió àrtica de Iamàlia, coneguda com el Llop Polar, on aquest divendres ha mort.

Figura controvertida

Tant la Unió Europea com els Estats Units havien denunciat reiteradament la situació de l’opositor i, fins i tot, havien aplicat represàlies a Rússia pel seu cas. El Parlament Europeu va reconèixer “la lluita pels drets humans” de Navalni amb el premi Sàkharov 2021 a la llibertat de consciència.

La seva figura no ha estat exempta de polèmica. El 2021 Amnistia Internacional va decidir deixar de titllar-lo de “presoner de consciència” després de comprovar que alguns dels seus comentaris en el passat “incitaven a la discriminació, la violència o l’hostilitat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.