L’enemic de Putin número u

La mort aquest diven­dres del líder opo­si­tor rus Alek­sei Navalni ha aga­fat a con­tra­peu el pre­si­dent de Rússia, Vladímir Putin, enmig d’una visita a la ciu­tat de Txe­li­a­binsk, però tot i estar-ne al cas –així ho ha afir­mat el seu por­ta­veu–,no ha fet cap comen­tari al res­pecte. El seu silenci no ha estat una sor­presa. El man­da­tari tenia una pro­funda ani­mad­versió per l’acti­vista, que durant la seva tra­jectòria havia aire­jat molts draps bruts del Krem­lin, i mai es refe­ria a ell pel seu nom.

Advo­cat i acti­vista anti­cor­rupció, Navalni va mili­tar al par­tit libe­ral Iàbloko del 1999 al 2007, quan va ser-ne expul­sat per les seves idees pròximes a l’ultra­na­ci­o­na­lisme. Ales­ho­res va cana­lit­zar la seva pro­testa a Inter­net, a través d’un bloc on docu­men­tava i denun­ci­ava pre­sump­tes casos de cor­rupció a l’admi­nis­tració pública. Des de la seva pàgina es va atre­vir a asse­nya­lar el pri­mer minis­tre, Dmi­tri Med­ve­dev; el pre­si­dent del Par­la­ment o d’un banc esta­tal; el fis­cal gene­ral, o la dona del por­ta­veu pre­si­den­cial. Navalni va popu­la­rit­zar l’expressió “Par­tit dels Esta­fa­dors i dels Lla­dres” per refe­rir-se a la gover­na­men­tal Rússia Unida.

El 2011 va sal­tar a pri­mera línia com a opo­si­tor al règim en les pro­tes­tes poste­rior a les elec­ci­ons rus­ses d’aquell any. Navalni va acon­se­guir con­vo­car unes 5.000 per­so­nes a Mos­cou en la pro­testa més gran con­tra el Krem­lin fins ales­ho­res. L’opo­si­tor va ser detin­gut sota l’acu­sació de resis­tir-se a la poli­cia i sen­ten­ciat a quinze dies de presó. A par­tir de lla­vors, va patir múlti­ples deten­ci­ons. El 2012 va ser acu­sat de tres casos de mal­ver­sació de fons i frau, que ell va negar. Al juliol de 2013 va ser con­dem­nat a una pena de cinc anys en una colònia de tre­ball cor­rec­tiu per mal­ver­sació de fons, si bé la sentència va que­dar sus­pesa. Al febrer 2014 ell i el seu germà van ser jut­jats per càrrecs de mal­ver­sació i Alek­sei va ser posat sota arrest domi­ci­li­ari i res­trin­git de comu­ni­car-se amb ningú que no fos de la seva família. Al desem­bre va rebre una altra pena, de tres anys i mig, que també va que­dar sus­pesa.

A més de les seves denúncies a Inter­net i d’orga­nit­zar mani­fes­ta­ci­ons pro­de­mocràtiques a gran escala, Navalni va que­dar segon a les elec­ci­ons a l’Ajun­ta­ment de Mos­cou. L’alcal­da­ble desig­nat per Putin, Ser­guei Sobian, va gua­nyar els comi­cis, però el can­di­dat opo­si­tor va obte­nir el 27%, un resul­tat supe­rior al que li pro­nos­ti­ca­ven els ana­lis­tes. Navalni i els seus ali­ats van afir­mar que el nom­bre real de vots era encara més gran, i que les auto­ri­tats havien comès frau elec­to­ral per tal d’evi­tar una segona volta.

El líder opo­si­tor ja no era només un incordi, sinó una amenaça. El 2018 es va inten­tar pre­sen­tar a les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als amb el par­tit Rússia del Futur, però el van inha­bi­li­tar. Dos anys després anys, Navalni va caure malalt durant un viatge a Sibèria i va ser tras­lla­dat a Berlín, on va estar en un coma induït durant dies. Les auto­ri­tats ale­ma­nyes van fer una inves­ti­gació i van con­cloure que havia estat enve­ri­nat amb Novit­xok, un agent nerviós.

Mal­grat l’amenaça de, com a mínim, ser detin­gut, Nal­valni va tor­nar a Rússia al gener del 2021 i va ser imme­di­a­ta­ment arres­tat al con­trol de pas­sa­ports de l’aero­port de Xeremétievo, a Mosocu. Un tri­bu­nal li va impo­sar 30 dies d’arrest admi­nis­tra­tiu en un judici llam­pec. Va man­te­nir una vaga de fam durant 23 dies a la presó. Poste­ri­or­ment va ser con­dem­nat a 19 anys de presó per “extre­misme”. Una pena que se sumava a la con­demna d’onze anys per frau. A prin­ci­pis del pas­sat desem­bre el seu entorn va aler­tar de la seva des­a­pa­rició de la presó de la regió mos­co­vita on com­plia la sentència. Tres set­ma­nes més tard, va rea­parèixer a la llu­nyana colònia penal 3 de Kharp, a la regió àrtica de Iamàlia, cone­guda com el Llop Polar, on aquest diven­dres ha mort.