Política

Gran retorn al ‘Made in Europe’

La UE vol competir pel lideratge de les tecnologies innovadores i reduir dependència de matèries primeres

S’enfronta a Washington i a Pequín en disputes comercials perquè no perjudiquin les empreses europees

Preocupació per les inversions xineses en sectors i infraestructures crítiques del Vell Continent

Brussel·les s’ha llançat a la batalla per fer el territori europeu més atractiu i evitar la fuga d’empreses La UE es desperta més tard que els seus competidors i afronta un gran repte en tecnologies verdes

Com fer que la Unió Euro­pea (UE) camini pel seu compte? Aquest és el debat que el club comu­ni­tari té sobre la taula des de fa anys, però que ha aga­fat espe­cial impuls amb les cri­sis dels dar­rers anys. La de la covid-19 va ser deter­mi­nant. La pandèmia va dei­xar al des­co­bert les debi­li­tats d’una UE que, a més, tam­poc tenia com­petències en salut. Per exem­ple, amb la poca capa­ci­tat euro­pea per pro­duir medi­ca­ments.

Dos anys després, la invasió russa d’Ucraïna no va fer més que cer­ti­fi­car l’exces­siva dependència de la UE de ter­cers països en certs béns, matèries pri­me­res i ser­veis essen­ci­als, també en el sec­tor energètic. El club comu­ni­tari ha posat el focus en la neces­si­tat de pro­te­gir la indústria per millo­rar la resiliència econòmica i la capa­ci­tat de res­posta a les cri­sis.

És per aquest motiu que la UE va ini­ciar un procés d’iden­ti­fi­cació dels sec­tors, pro­duc­tes i tec­no­lo­gies que s’han de pro­te­gir. Ara, per apla­car aques­tes dependències, el bloc comu­ni­tari busca tro­bar l’equi­li­bri entre la segu­re­tat i la com­pe­ti­ti­vi­tat: actuar de manera autònoma quan sigui neces­sari i col·labo­rar amb socis quan sigui pos­si­ble, en una esfera inter­na­ci­o­nal mar­cada per la com­pe­tició entre els Estats Units i la Xina.

“Ens enfron­tem a una frag­men­tació de l’eco­no­mia glo­bal en blocs com­pe­ti­tius, amb cadas­cuna de les parts inten­tant atraure la resta del món cap als seus res­pec­tius valors i interes­sos estratègics”, va aler­tar la pre­si­denta del Banc Cen­tral Euro­peu, Chris­tine Lagarde, en una reunió de bancs cen­trals als EUA.

Aquesta lluita glo­bal per atraure la resta del món de què adver­tia Lagarde ve acom­pa­nyada de pul­si­ons pro­tec­ci­o­nis­tes d’algu­nes de les grans potències. Mal­grat tenir una maquinària més lenta, Brus­sel·les també s’ha llançat de ple a la bata­lla per fer el ter­ri­tori euro­peu més atrac­tiu i evi­tar la fuga d’empre­ses cap a altres indrets amb ofer­tes i con­di­ci­ons més sucu­len­tes.

Per cami­nar de manera autònoma, la UE ha tirat enda­vant, aquesta legis­la­tura, una llei per com­pe­tir amb els EUA i la Xina en el lide­ratge de les tec­no­lo­gies netes. La norma busca que les empre­ses euro­pees gua­nyin ter­reny en sec­tors clau, com ara les bate­ries, els panells foto­vol­taics i les tur­bi­nes eòliques, a través de l’acce­le­ració dels per­mi­sos i la modi­fi­cació de les lici­ta­ci­ons públi­ques perquè les ofer­tes més sos­te­ni­bles puguin gua­nyar-les tot i no ser les més bara­tes. La llei vol que, el 2030, la UE cobreixi amb pro­ducció pròpia un 40% del seu con­sum en tec­no­lo­gies netes, i va ser la res­posta euro­pea al pla de 340.000 mili­ons d’euros dels EUA per sub­ven­ci­o­nar les empre­ses d’aquest sec­tor. La Xina i el Japó també havien anun­ciat ini­ci­a­ti­ves sem­blants i el club comu­ni­tari que­dava enrere en la cursa per lide­rar la tec­no­lo­gia verda. “Per pri­mer cop, la UE reac­ci­ona a la llei de reducció de la inflació”, asse­gu­rava l’euro­di­pu­tat ale­many Chris­tian Ehler, res­pon­sa­ble d’aquest expe­di­ent al Par­la­ment Euro­peu.

Guerra de sub­ven­ci­ons

De fet, les sub­ven­ci­ons ver­des dels EUA han estat les pro­ta­go­nis­tes d’una de les dis­pu­tes comer­ci­als més impor­tants que han enfron­tat Brus­sel·les i Was­hing­ton els dar­rers anys. Els euro­peus con­si­de­ren que podien dis­tor­si­o­nar el comerç mun­dial i que les empre­ses euro­pees podien que­dar exclo­ses del mer­cat esta­tu­ni­denc. “Volem equi­tat. Volem i espe­rem que les empre­ses i expor­ta­ci­ons euro­pees siguin trac­ta­des de la mateixa manera als EUA que les empre­ses i expor­ta­ci­ons esta­tu­ni­den­ques a Europa”, avi­sava el vice­pre­si­dent econòmic de la Comissió, Val­dis Dom­brovskis. Ara bé, Brus­sel·les també té el focus posat sobre la Xina. La Comissió té en marxa una inves­ti­gació sobre les sub­ven­ci­ons de Pequín als fabri­cants de vehi­cles elèctrics. Els seus models, més barats que els dels grans grups euro­peus, estan gua­nyant ter­reny en el mer­cat comu­ni­tari i Brus­sel·les estu­dia si aquests preus es man­te­nen arti­fi­ci­al­ment gràcies a grans sub­ven­ci­ons esta­tals de la Xina

La Comissió també inves­tiga si les sub­ven­ci­ons xine­ses a empre­ses de tur­bi­nes eòliques supo­sen un des­a­van­tatge des­lle­ial en la com­petència per a pro­jec­tes en cinc països euro­peus, entre els quals l’Estat espa­nyol. La por que les empre­ses fugin d’Europa ha por­tat el club comu­ni­tari a plan­te­jar estratègies per rete­nir-les i també per reduir la dependència de proveïdors externs. Una d’elles és el Made in Europe. Pro­po­sada per França, la intenció és que formi part “d’una política indus­trial euro­pea ambi­ci­osa i sòlida”. “El futur de les indústries estratègiques ha de ser Made in Europe”, va asse­gu­rar Von der Leyen en defensa de la neces­si­tat d’ini­ci­a­ti­ves per garan­tir el lide­ratge euro­peu en tec­no­lo­gies crítiques.

Pugna pels semi­con­duc­tors

I és que, mal­grat que els dar­rers anys el con­cepte d’auto­no­mia estratègica s’ha vin­cu­lat molt a la defensa, en l’àmbit econòmic i tec­nològic la UE també n’ha patit deficiències. La difi­cul­tat és tro­bar un equi­li­bri entre segu­re­tat i com­pe­ti­ti­vi­tat, i també afron­tar com tirar enda­vant l’auto­no­mia estratègica.

“La noció d’auto­no­mia estratègica no és objecte de polèmica, perquè el seu objec­tiu encara no és clar. Com pot Europa fer l’equi­li­bri ade­quat entre eficiència econòmica i resiliència geo­política?”, es pre­gunta Simone Tagli­a­pi­e­tra, expert del grup d’espe­ci­a­lis­tes econòmics Bru­e­gel, que con­si­dera que res­pon­dre aquesta pre­gunta és un “requi­sit previ clau per cons­truir una política indus­trial sòlida” a la UE.

Un dels àmbits en què el club comu­ni­tari també ha detec­tat dependències és el dels semi­con­duc­tors, que es pre­veu que els pròxims anys sigui clau per a l’eco­no­mia glo­bal, perquè són essen­ci­als per fabri­car ordi­na­dors, telèfons mòbils i altres dis­po­si­tius tec­nològics. Per aquest motiu, la Xina i els EUA també s’han llançat de ple a la cursa i, per evi­tar que­dar endar­re­rida, la UE ha impul­sat una estratègia per dupli­car-ne la pro­ducció fins que cobreixi el 20% de la fabri­cació mun­dial. L’objec­tiu és també reduir la dependència de l’Àsia, on es con­cen­tra la pro­ducció de semi­con­duc­tors.

En un con­text en què la Xina fa temps que ha apos­tat for­ta­ment per una estratègia que la situï al cap­da­vant en tec­no­lo­gies inno­va­do­res i amb els EUA en ple impuls per relo­ca­lit­zar aques­tes empre­ses al país, la UE afronta un gran repte amb un des­per­tar que ha tri­gat més que el dels seus com­pe­ti­dors. Ara, la incògnita és si Europa serà capaç d’aga­far l’impuls neces­sari per man­te­nir-se frec a frec en la cursa.

Un altre punt clau són les inver­si­ons de ter­cers països en sec­tors estratègics. Amb l’objec­tiu de garan­tir la segu­re­tat econòmica euro­pea de crei­xent hos­ti­li­tat entre les potències, la Comissió Euro­pea ha apos­tat per endu­rir els con­trols sobre les inver­si­ons estran­ge­res en sec­tors clau perquè no cai­guin en mans no desit­ja­des, prin­ci­pal­ment xine­ses, però també de països del Pròxim Ori­ent.

De fet, una de les pre­o­cu­pa­ci­ons de Brus­sel·les és la pro­pi­e­tat par­cial de la Xina d’infra­es­truc­tu­res crítiques en diver­sos punts euro­peus, com ara ports, aero­ports, com­pa­nyies elèctri­ques, parcs eòlics i solars, així com tele­co­mu­ni­ca­ci­ons. El moment clau es va situar els pri­mers anys de la dècada de 2010, quan Europa, en plena crisi finan­cera, va optar per adop­tar mesu­res dràsti­ques que van incloure la venda de grans infra­es­truc­tu­res. Ara, la Xina manté aques­tes par­ti­ci­pa­ci­ons, però en un clima geo­polític molt dife­rent.

Amb Was­hing­ton i Pequín amb con­flic­tes oberts en diver­ses dimen­si­ons, inclo­ses guer­res comer­ci­als i fric­ci­ons en altes tec­no­lo­gies, el cap de la diplomàcia euro­pea, Josep Bor­rell, defensa “man­te­nir la calma” i “con­ce­bre un enfo­ca­ment euro­peu propi”. “És impor­tant man­te­nir una coo­pe­ració sòlida amb democràcies afins”, asse­gura. En la cerca per dei­xar enrere les dependències, caldrà veure si la UE agafa prou embran­zida per cami­nar de manera autònoma.

L’energia passa per Catalunya
Una de les dependències que més ha fet patir la UE els darrers anys ha estat l’energètica. La invasió russa d’Ucraïna va portar el club comunitari a tallar la relació amb Moscou, però en l’àmbit energètic el Kremlin tenia la paella pel mànec. La cerca per independitzar-se de l’energia russa va fer que les interconnexions agafessin protagonisme, entre les quals l’H2Med, el corredor d’hidrogen que ha de connectar la península Ibèrica amb l’Estat francès i Alemanya. El projecte, del qual forma part la interconnexió marítima entre Barcelona i Marsella, es va haver de negociar amb París per la seva oposició inicial, com havia passat anteriorment amb la interconnexió de gas Midcat. Brussel·les ha inclòs l’H2Med en la llista de projectes estratègics que poden rebre finançament europeu.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.