Israel mata Sinwar, l’autor del 7-O
L’exèrcit israelià elimina el líder de Hamàs a Gaza i suposat autor intel·lectual de l’atac al sud de país
Els militars hebreus abaten el dirigent del grup armat en combats rutinaris a la superfície de la Franja
Netanyahu no dona mostres d’aprofitar el moment propici per declarar la victòria i acabar la guerra
El militant mort havia estat empresonat 22 anys i, posteriorment, alliberat en un intercanvi de presos
Benjamin Netanyahu ja té un dels trofeus més preuats que podia aconseguir durant l’ofensiva contra la Franja de Gaza. La nit de dimecres, forces d’elit israelianes –acusades per part d’experts en dret internacional de cometre un genocidi a l’enclavament– van eliminar Yahya Sinwar, líder de Hamàs a Gaza durant el 7 d’octubre i recentment nomenat cap del buró polític de l’organització.
Els soldats israelians que van acabar provocant la seva mort ni tan sols sabien contra qui disparaven. Els combats que van acabar amb Sinwar no van ser fruit d’una operació d’espionatge, sinó que van ser una coincidència. Tropes israelianes desplegades a Tel Sultan, a prop de Rafah, van trobar-se tres homes armats amb els quals van intercanviar trets. Quan els van haver eliminat, els uniformats hebreus es van adonar que un d’ells s’assemblava a Sinwar. Es van endur el seu cos a Israel per tal de fer comprovacions. Ahir al vespre, Israel confirmava l’eliminació de Sinwar.
Sinwar era un dels grans objectius de l’operació israeliana a Gaza. Ell era el líder de Hamàs a la Franja des del 2017 i també durant la massacre que la milícia palestina va llançar contra Israel el 7 d’octubre del 2023, amb més de 1.100 víctimes mortals i 250 persones segrestades. Es creu que ell va ser l’autor intel·lectual d’aquell atac. A l’agost, quan una probable operació israeliana a Teheran va eliminar el màxim dirigent de Hamàs, Ismail Haniyeh, Sinwar en va assumir el relleu.
Troballa inesperada
Haver-se trobat Sinwar, de vora 62 anys, com a combatent i lluitant contra soldats israelians a la superfície de Gaza ha estat inesperat fins i tot per l’exèrcit israelià. Durant els darrers dotze mesos s’ha especulat amb el parador de Sinwar i amb la possibilitat que es trobés amagat al subsol juntament amb ostatges israelians. Ahir, Israel va confirmar que no hi havia captius a la vora del lloc on Sinwar va ser eliminat.
Sinwar va néixer a la Franja de Gaza, en una família de palestins refugiats després d’haver hagut de marxar d’Ascaló, avui ciutat israeliana, durant la neteja ètnica que va precedir la creació de l’estat d’Israel. Se’l va detenir en diverses ocasions per haver executat o planificat accions violentes contra Israel. Va passar 22 anys empresonat, fins que el 2011 va ser alliberat en un intercanvi entre més de mil presos palestins i el soldat israelià Gilad Shalit, segrestat durant cinc anys a Gaza.
El cas de Sinwar, que va impulsar els pitjors atacs que Israel mai hagi patit en set dècades d’història després d’haver estat posat en llibertat de les presons israelianes, és un dels arguments que porten molts israelians a oposar-se a un nou acord amb Hamàs que alliberi els ostatges actuals a canvi de posar presos palestins en llibertat.
El periodista Barak Ravid, amb accés a les autoritats israelianes, publicava anit que dirigents israelians li asseguraven que la mort de Sinwar podia portar un punt d’inflexió en la guerra. “Netanyahu està ara centrat en el retorn dels captius”, li deien les seves fonts. “L’eliminació de Sinwar crea una gran oportunitat per tal d’aconseguir-ho”, hi afegien.
Molts a Israel creien ahir que la mort de Sinwar deixa una situació propícia perquè Netanyahu declari la victòria, negociï un acord per alliberar els més de cent ostatges que segueixen a Gaza i acabi la guerra. Fins i tot n’hi havia que anticipaven eleccions, ara que les enquestes són favorables al primer ministre. Però les accions d’Israel a Gaza no indiquen que el govern de Netanyahu tingui cap interès en cap alto el foc.
La setmana passada, fonts del Ministeri de Defensa indicaven que l’executiu havia deixat enrere la possibilitat de negociar un alto el foc i que es tenia intenció d’avançar cap a l’annexió de parts de la Franja de Gaza. Durant els darrers mesos, Israel ha construït corredors que divideixen l’enclavament, on Israel té voluntat de mantenir presència militar en el futur.
Les tropes israelianes van llançar ahir un atac mortal contra una escola reconvertida en refugi al camp de refugiats de Jabalia, al nord de Gaza, on hi ha centenars de famílies. L’atac contra tendes de campanya va provocar un incendi que anava propagant-se de tenda en tenda. Anit eren dinou les víctimes mortals confirmades, tot i que fonts mèdiques advertien que la xifra creixeria. Israel assegura que hi havia dotze combatents de Hamàs i del Gihad Islàmic que feien servir l’escola com a centre d’operacions i que l’atac que van llançar era “precís”.
Ofensiva al Líban
Al Líban, Israel manté la seva ofensiva de gran escala. Aquesta setmana, l’exèrcit israelià ha començat a dinamitar municipis sencers al sud del país, com és el cas Mhaibib, enmarcant-ho en la lluita contra Hezbol·là. Dimecres, Israel va bombardejar l’ajuntament de Nabatieh, ciutat libanesa amb desenes de milers de residents. L’atac va apuntar contra una reunió del consell local en què s’impulsava l’assistència als residents que havien decidit no marxar de casa seva. En l’atac va ser assassinat l’alcalde de la ciutat, Ahmad Kheil, juntament amb setze persones més. Al Líban, la societat civil entén que Israel vol netejar el sud de país de qualsevol presència humana.
