L’estació de tren internacional de Portbou, una imponent construcció que ressegueix el nucli per la part posterior del nucli, s’ha convertit en una de les peces més importants per a la dinamització d’aquest municipi de l’Alt Empordà de 1.082 habitants. Un treball, el de la transformació i modernització de Portbou, que no és gens fàcil i que els diferents equips de govern que hi han passat han tingut i tenen ben present. Un repte que comporta revertir certes tendències, com el de l’envelliment de la població, amb un 44% de més de seixanta anys. A la vegada, aquest envelliment també el pateixen els serveis públics. Una dada a tall d’exemple: a través de les canonades de la xarxa es perd prop del 45% de l’aigua que es genera des de la planta d’osmosi. Ara ja s’està executant un projecte per revertir-ho substituint en només sis mesos el 70% de totes les canonades i sectoritzant la distribució. Un treball que amb esforç de gestió i inversió és relativament fàcil d’esmenar. Els altres són més complexos i, també, coincidents amb els que tenen la majoria de municipis catalans. Estem parlant dels reptes a mitjà i a llarg termini, com ara l’accés a l’habitatge. Són, doncs, moltes variables que juguen en camp contrari i amb factors adversos. Per exemple, i continuant amb el tema de l’habitatge, i per fer una radiografia del municipi, al voltant del 33% de l’habitatge de Portbou està destinat a segones residències i aproximadament un 10% està vinculat específicament a usos turístics –a la pràctica, un de cada tres–. El motiu: molts propietaris van optar per aquesta darrera fórmula arran del tancament d’alguns hotels, afectats en part per la davallada del transport de viatgers per tren relacionats amb els canvis de mobilitat. L’actual equip de govern, liderat pel socialista Gael Rodríguez, l’alcalde més jove d’Europa, els està entomant. Per això s’impulsa un ambiciós pla que té per objectiu modernitzar els serveis públics, posant el focus en la recollida de deixalles, un ambiciós pla per renovar tots els carrers el municipi en només sis anys i reformular espais, com ara el Barri de la Muntanya, entre altres. Però a ningú se li escapa que aquest canvi necessita un motor. Aquí hi ha consens entre govern i oposició. L’estació internacional de tren ha de ser la locomotora que ajudi a impulsar el municipi. Estem parlant de 125.000 m² que té l’estació, dels quals 80.000 són vies i, pel que fa a la resta, un 80% són espais que, ara mateix, no s’estan aprofitat i, segons expliquen, poden ajudar a donar molt de joc. L’estació de tren de la línia de Girona va entrar en servei el 20 de gener de 1878, amb el tram construït per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) entre Figueres i Portbou. El 1898, l’empresa va quedar absorbida per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant. El 2005, l’estació es va transferir a l’Adif. És la terminal dels trens de la Societat Nacional dels Ferrocarrils Francesos, per les vies d’ample estàndard, i és operada conjuntament amb l’estació de Cervera de la Marenda, la qual és la terminal dels trens de Renfe. Les dues estacions estan connectades per les vies amb dos amples, l’estàndard i l’ibèric.

Ja s’han fet passos importants. Un ha estat el Centre de Competències Digitals (CCD), el primer a Catalunya. Aquest té com a objectiu posar a prova la qualitat del programari del sector ferroviari i els processos de prevenció, verificació i detecció de la qualitat de solucions tecnològiques. Adif assenyala que aquests centres, que són decisius en la transformació digital de Renfe, s’emmarquen en el pla de deslocalització de recursos del Ministeri de Transports. El centre va entrar en servei l’abril passat i consta d’un equip de quatre treballadors, tots ells acabats de graduar. La idea és, precisament, aquest 2025, poder duplicar la plantilla. La primera peça, doncs, està posada. Ara falta, i en aquest sentit coincideixen l’alcalde, Gael Rodríguez, i el cap de l’oposició, Xavier Barranco, ser capaços d’aprofitar aquests espais, ja sigui captant centres logístics, de paqueteria o bé centres de formació ferroviària. Per Rodríguez i Barranco, Portbou serà un punt clau en el procés de descarbonització en l’àmbit europeu. Però Adif té molt més per aportar. Com ara contribuir al canvi que s’impulsa al municipi en temes com el de l’habitatge. Portbou no disposa de sòl públic. Aquest és un punt que lliga de mans els governs a l’hora de cedir terrenys a la Generalitat perquè hi ha faci noves promocions. Adif, en canvi, en té. L’alcalde confia que l’empresa pública els n’acabi deixant “a un preu molt baix”, perquè el pressupost municipal pugui assumir la despesa del traspàs. Rodríguez assenyala que Adif té moltes parcel·les en desús i per això ja han començat a negociar amb aquesta entitat el traspàs de propietats. L’alcalde de Portbou considera que “el fet de ser una empresa pública hauria de donar facilitats i un protocol”, però fins ara no hi havia res de tot això i s’han trobat que cal elaborar-ne un. Per aquest motiu Gael Rodríguez assegura que ja han començat a parlar amb els responsables d’aquesta empresa pública perquè els donin o venguin a bon preu alguns dels solars disponibles. De moment, els tècnics municipals ja estan elaborant un conjunt d’informes urbanístics que els ha demanat Adif abans de tirar endavant l’operació. I finalment, i també lligat amb l’estació de tren, una de les propostes és la del Tren de la Memòria, que s’ha impulsat amb Renfe. El projecte és enllaçar Barcelona amb Portbou per explicar la importància de la població durant la guerra civil i l’exili. Un tren temàtic oferiria el trasllat i una visita guiada i teatralitzada pels indrets més significatius d’un municipi que va jugar un paper rellevant en un dels episodis de la història d’Espanya com va ser la guerra civil, i que té una forta i arrelada tradició ferroviària. Precisament la població té molt present i viva la memòria històrica. Per això també es volen treballar itineraris, seminaris, cicles, investigacions i la creació d’un banc de la memòria per poder sentir les veus dels testimonis. En paral·lel també s’aposta per la creació del Centre de la Interpretació de la Memòria, a les antigues escoles, que té un cost d’1,2 milions d’euros.