Aquest per a nosaltres és un any molt important. El 2025 ha de ser el de la dignificació dels serveis públics. Hem iniciat les obres per renovar el 70% de la xarxa d’aigua i, si tot va bé, també posarem a licitació i adjudicarem el nou contracte del servei. També, i molt important, implantarem el model de recollida selectiva de residus. Tot això està ja en marxa. La setmana passada ja van començar les obres de la renovació de la xarxa d’aigua. Com veu, no parem.

Estem perdent al voltant del 44% de l’aigua que generem des de la planta d’osmosi, precisament per no disposar d’unes canonades eficients. Gairebé la meitat de l’aigua es perd! A més, en no tenir-ho sectoritzat, quan hi ha una avaria hem de tallar el subministrament i deixar la meitat de la població sense servei. Malauradament, i em refereixo als talls, passava de manera recurrent. Aquesta és una inversió molt important perquè dignifica un servei públic essencial. I això ens porta a parlar dels residus.

I ens cal posar-nos al dia. Al municipi només es recicla al voltant del 33%, molt per sota de la mitjana dels municipis de l’Empordà, de la demarcació i de Catalunya. Estem dissenyant un nou model que ens permeti tenir un major control dels residus i poder aplicar una taxa justa, que és la que ve marcada per aquesta directiva europea en què el cost no pot ser deficitari. Ara mateix, el tipus de contenidors que tenim no ens permet aplicar-ho eficientment. A diferència del que puguin dir altres alcaldes, penso que aquesta tasca és positiva. En definitiva, s’ha de pagar pel servei. És el mateix que passa amb l’aigua que es gasta. Estem acabant d’enllestir el model i ja el tenim força avançat. Per exemple, nosaltres plantegem contenidors tancats. Però, a diferència del que han fet a Girona, pensem que abans cal explicar molt bé als veïns com funcionarà.

Tenim un contracte de la gestió del rebuig que es va adjudicar el 2013 i que finalitza el 2028, i ara estem estudiant els mecanismes per mirar d’aplicar aquest model.

El municipi té el 40% de la població de més de seixanta anys. Amb al voltant del 33% dels habitatges destinats a segones residències i amb un 10% vinculats a usos turístics. I no deixem de banda el fet que molts edificis estan abandonats.

Estem treballant en diferents iniciatives per poder corregir tot això. No és fàcil i, a més, no es pot fer de cop. El que volem és evitar l’èxode poblacional. Bàsicament, volem evitar que els joves marxin i afavorir que no només es puguin quedar, sinó que també vinguin al municipi per iniciar un nou projecte de vida.

Entre altres coses, el que ja li he comentat. Tenir uns serveis públics eficients, uns espais compartits, com ara carrers i places, que siguin atractius. I, evidentment, també ens cal habitatge. Per això estem parlant amb institucions que tenen terrenys per mirar d’impulsar projectes. Jo mateix he estat un any buscant un pis i m’ha costat. No ho podem fer tot de cop i per això anem pas a pas. Seria un contrasentit impulsar iniciatives perquè la gent vingués si no tenim el poble en les millors condicions. Un dels interlocutors dels terrenys és Adif.

És cert quan diu que és un bombonet. Aquí hem de convèncer Adif amb una bona proposta. Ells estan oberts a parlar i això és molt important. Només puc dir que tot està en marxa. L’estació de tren de Portbou ha de jugar un paper clau en el procés de descarbonització en l’àmbit europeu i en la transformació de la mobilitat al Vell Continent. De fet, de mica en mica, tot va caminant.

Amb la implantació del Centre de Competències Digitals, on es dediquen a provar i constatar la qualitat de les pàgines web i aplicacions mòbils del grup ferroviari, com les que s’utilitzen per comprar bitllets o per comunicar-se amb els maquinistes, entre altres. Podem dir que la transformació de l’estació ja va començar l’abril passat amb força amb la posada en marxa d’aquest centre.

Aquest és el repte. Les institucions públiques i el sector privat han d’anar de la mà per potenciar-la perquè és clau per a Portbou i per al país. Avui a l’Estat espanyol el transport de mercaderies per ferrocarril no arriba al 4% i s’hauria de situar el 2030 al 10%. Ja sé que sembla una fita difícil d’assolir. Però és obvi que aquests percentatges hauran d’anar en augment.

En el cas del tecnològic, ens aporta un perfil de gent jove que està molt formada i ben remunerada. El sector públic, de fet, ja hi ha confiat en situar-hi el Centre de Competències Digitals. Però també cal anar amb cura i pensar a mitjà i llarg termini.

El que no podem fer és que vingui molta gent de cop. No pot venir molta gent de cop d’alt poder adquisitiu perquè tensionarà l’habitatge. Per això cal fer les coses amb cura, amb un projecte clar, a poc a poc. I, en aquest sentit, penso que ho estem fent bé.

Aquest gener iniciarem la monumentalització del cementiri i del Memorial Passatges, on invertirem 308.000 euros. Estem parlant de dignificar un bé cultural d’interès nacional. Es canviarà tota la pavimentació interior del cementiri per un nou terra i s’adaptarà el camí muntanyós que envolta el cementiri i forma part del memorial, que Walter Benjamin va recórrer per arribar a Banyuls des de Portbou. El camí està molt deteriorat pel pas del temps i s’adaptarà mantenint-ne les característiques originals per garantir-ne l’accessibilitat. Sense oblidar carrers del municipi.

El carrer del Pi, que té importants problemes de mobilitat, i, a finals d’any, la intervenció al barri de la Muntanya, que és un dels principals compromisos del nostre programa de govern. Aquest és un barri on s’ha de fer una important inversió perquè ha estat anys sense fer-s’hi res. Presenta molts problemes de mobilitat i d’aparcament. Aquí ens agradaria fer-hi un parell d’aparcaments dissuasius. Com veu, no estem parlant només d’asfaltatge, sinó de projectes transformadors. Pensi que el nostre projecte és que en els propers sis anys hàgim renovat la totalitat dels carrers del municipi.