Pandora és una figura de la mitologia grega que en obrir la caixa que li havien lliurat els déus va alliberar a tots els mals que assoten a la humanitat.

Afrontar el futur de la família empresària pot ser com enfrontar-se a obrir la caixa de Pandora. Poden deslligar-se tots els dimonis haguts i per haver. Poden despertar-se conflictes ocults o nous; poden reobrir-se ferides. El temor a tot això pot portar, de manera conscient o inconscient, a posposar fer front al repte, a deixar-lo en mans de l’atzar o a planificar aïlladament pretenent “regnar després de mort” sense crear els necessaris consensos. A més, no se sol considerar un tema urgent fins que ja és massa tarda.

El procés de planificació del futur de la família empresària és molt diferent segons les dimensions i característiques de la família i de l’empresa. No és el mateix una propietat única amb fills preadolescents que diversos propietaris amb descendents adults. Aquest sol se’l cas de la majoria d’intervencions d’assessorament.

Diuen que “tants caps tants barrets”. El primer pas de la meva col·laboració amb famílies empresàries -després d’una reunió global explicativa del procés, els seus riscos i requisits- és unes converses individuals amb cadascuna de les persones integrants de la família empresària. Prèviament han hagut de definir els qui ho són, i sobre aquest tema “per a gustos colors”; cosa que significa començar a obrir la caixa de Pandora. En aquestes converses es recull informació i opinions i afloren emocions. Fruit d’elles “poso el peix sobre la taula” mitjançant un informe de diagnòstic en el qual -amb vistiplau previ individual- es comparteix negre sobre blanc les diferents visions i alternatives; així com reflexions per a ajudar a que la família empresària pugui prendre de manera reflexiva les decisions que consideri més adequades. Si la família empresària no és capaç de compartir tota aquesta informació de manera empàtica tal vegada el més convenient és que planifiquin la seva discontinuïtat comunitària en l’empresa; continuar junts és una opció no una obligació; a vegades és millor la poda o la venda.

És recomanable fer front a les diferències i a les qüestions potencialment problemàtiques amb antelació als moments de crisis familiars o empresarials, quan aparentment tot va bé. Fer-ho amb l’ajuda d’algú que hagi acompanyat abans en la ruta a altres famílies empresàries no és garantia d’èxit, ja que cada família és un món; però pot aportar experiència per a facilitar el procés evitant els errors més habituals.

En aquest procés és clau la transparència i la comunicació empàtica. L’objectiu ha de ser no sols identificar possibles conflictes, sinó també que tots els membres de la família empresària puguin manifestar les seves expectatives i temors. En moltes ocasions el repte no és superar les diferències d’opinions sinó crear un marc adequat per a gestionar-les, en el qual prevalgui l’escolta activa i el respecte mutu per a aconseguir acords sostenibles.

La família empresària pot haver de fer front al fet determinar quina postura prendre davant qüestions com la forma en què es prendran les decisions, el rol de cada integrant, l’aplicació de resultats, l’emprenedoria o el dret de sortida, per exemple. Crear consens respecte a aquestes qüestions en les quals els legítims punts de vista inicials poden ser molt divergents facilita la prevenció de majors conflictes possibles i garantir la continuïtat de l’empresa familiar. Sobre aquests acords es construeix el futur de la família empresària.

Obrir la caixa de Pandora pot donar vertigen, però retardar-ho pot augmentar la pressió de les tensions latents, i fer que esclatin de manera incontrolada en el pitjor moment possible (Llei de Murphy). Fa falta maduresa i compromís per part de totes les persones que intervenen, i que li dediquin temps de qualitat. Les famílies empresàries que s’atreveixen a fer-ho amb empatia poden millorar la seva cohesió interna i adaptabilitat externa, augmentant així la seva fortalesa. L’objectiu final no ha de ser únicament reduir la durada i intensitat de futurs problemes, sinó garantir al màxim la continuïtat empresarial, la felicitat familiar i la transmissió del seu llegat material i immaterial.

En el fons de la caixa de Pandora va romandre l’esperit de l’esperança, recordant-nos que sempre existeix la possibilitat de trobar solucions i tirar endavant.