El boicot preocupa però no fa por
L'empresariat català s'ha sabut moure a Europa i al món per deixar de tenir l'Estat espanyol com a client principal
Quan arriba l'hora de posar sobre la taula el menú de la independència hi ha sectors que s'acostumen a mostrar desganats. Malgrat que la líder del PP a Catalunya amenaci que, un cop trencats els vincles amb Espanya, caldrà “creuar fronteres” per anar a veure els amics i parents que visquin a l'altre cantó de l'Ebre, les principals pors pel que pugui passar tenen a veure amb el peculi. Tant és així que l'empresariat català, un pes pesat en la societat del país, no dissimula la preocupació que li genera el divorci amb Espanya perquè veu perillar els interessos que deriven de les relacions comercials que hi manté.
La por és un sentiment irracional però, en aquest cas, el gat ja està escaldat perquè episodis com el del boicot espanyol al cava català resten frescos en la memòria. Tanmateix, d'aquella feta ja fa vuit anys, i les circumstàncies han canviat. Els números així ho revelen, ja que Catalunya, progressivament, ha anat posant més ous al cistell europeu en detriment dels que reserva pel cabàs espanyol. Un acurat informe promogut pel Ceprede (Centro de Predicción Económica) i patrocinat per la Junta de Andalucía, la Junta de Castilla y León, la Junta de Castilla-la Mancha, el Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya, l'Instituto de Estadística de Extremadura, la Generalitat Valenciana, la Comunidad de Madrid, l'Instituto de Estadística de Navarra, el govern de la Rioja i el govern del País Basc s'ha encarregat d'analitzar el comerç interregional a l'Estat espanyol i de trencar alguns mites.
HOLA, MÓN.
Malgrat que el mercat espanyol continua sent un punt de destinació important pel producte català, la tendència és que cada cop més, els contractes es lliguen més enllà de les fronteres de l'Estat. La tendència la confirma una altra anàlisi del mateix Ceprede en què, prenent com base el primer trimestre del 2012, desglossa que les exportacions de Catalunya cap a la resta de l'Estat espanyol van caure un 1,2% i que, en canvi, les exportacions a la resta del món es reviscolaven un 8,8%. No és un fenomen nou perquè, de la mateixa manera, l'any passat la producció de béns catalans que portaven per destinació l'Estat mantenien dades positives respecte a l'exercici anterior (2010) però només per un escàs 1,6%, mentre que l'anàlisi de les exportacions catalanes a la resta del món ja confirmaven un bon estat de forma, amb un augment del 13,6% respecte a l'any abans.
ELS TEMPS CANVIEN.
Dades del Departament d'Aduanes i Impostos Especials del govern espanyol posen de manifest que les exportacions catalanes de mercaderies (i en aquest cas només es considera exportació el que surt de l'Estat espanyol) han registrat, entre gener i juliol del 2012, el valor de 34.371,1 milions d'euros, un 6,7% més que un any abans. Les vendes de Catalunya representen el 26,50% del total que exporta l'Estat espanyol que, en conjunt, tan sols ha crescut un 3,7%.
Per Catalunya, l'Estat francès és el principal mercat però creixen les vendes a Alemanya (un 18% més), Itàlia, Irlanda, Finlàndia, Malta, Luxemburg, Àustria i Estònia. A fora de la UE monetària, també es registren bons números al Regne Unit (11,2%), Bulgària (7,3%) i Letònia (60,5%).
La legislatura retallada
m.r.cLa convocatòria d'eleccions anticipades posa fi, dos anys abans d'hora, a la que ha estat la legislatura més curta en la història del Parlament català. El mandat que Artur Mas va encetar “amb il·lusió” el desembre del 2010 ha estat tenyit amb els virolats colors de l'estelada en el seu tram final però ha tingut en el negre de les retallades el protagonista més dolorós.
La primera escapçada va venir en compliment del que havia promès CiU en el seu programa electoral: l'eliminació de l'impost de successions (que ja havia estat magrejat abans pel tripartit perquè només paguessin les grans fortunes), cosa que ha acabat per eixugar l'aixeta per on fluïen 150 milions d'euros.
Al calaix de la Generalitat hi ha poca cosa més que teranyines, i el president ha hagut d'anunciar retallades en la despesa pública fins a tres vegades. Són unes retallades que han posat en peu de guerra els funcionaris i treballadors de la funció pública (des de bombers i Mossos d'Esquadra fins a mestres i metges) perquè han vist com se'ls aplicava una rebaixa salarial d'entre el 5% i el 15% i com patien un empitjorament progressiu de les seves condicions de treball (s'ha reduït la plantilla de docents en un total de 3.500 professionals, als mestres se'ls ha allargat la jornada laboral una hora lectiva i s'ha reduït notablement les partides per a guarderies i universitats). També han cridat i protestat els ciutadans, que s'han quedat amb mig centenar menys d'ambulatoris i serveis d'urgències (les llistes d'espera per accedir a la sanitat pública han augmentat prop d'un 43%) de resultes de la poda que ha impulsat el conseller Boi Ruiz.
També en l'àmbit de la Salut, el govern d'Artur Mas ha reblat una mica més el clau, ja que ha aprovat el copagament de l'euro per recepta (tot i que en la campanya s'hi mostrava contrari perquè suposa un fort perjudici per als pensionistes).
L'atur ha estat una immensa pedra a la sabata del president Mas i del seu equip de consellers, ja que van accedir al càrrec amb l'objectiu de deixar a prop del 10% la taxa d'atur que heretaven (17,98%). La realitat, però, és que ha pujat fins al 21,9%.
Pel que fa al deute públic, aquest any la Generalitat ha d'afrontar venciments de deute per una suma total de 13.477 milions d'euros, un 80% més que el 2011, segons el pla de reequilibri financer 2012-2014 aprovat al maig. La Generalitat està asfixiada i ha demanat auxili al govern espanyol. La demanda a Madrid de 5.023 milions d'euros del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) es ven a part de qualsevol pretensió sobiranista catalana i es demana amb pressa perquè al 4t trimestre s'han de tornar 4.796 milions d'euros a inversors en deute públic català, incloent-hi l'emissió de bons dirigits a particulars feta al novembre del 2011.
Pel que fa al dèficit de la Generalitat, al primer semestre de l'any va ser de 1.165 milions d'euros, el 0,59% del PIB català augmentaria fins a l'1,03% si no es tinguessin en compte les bestretes que li ha anat fent l'Estat.
