Focus

L'empresa no oneja l'estelada

Els empresaris catalans observen amb recel una reivindicació que vagi més enllà del pacte fiscal. Abunden les crides al diàleg i la convicció que, passi el que passi, l'important és que les empreses sàpiguen adaptar-se al canvi

“Ben segur que hi haurà algun tipus de boicot. Però tinc clar que ara és el moment”
Alguns senten vertigen, altres ho posarien en marxa ara mateix
Canviarien les condicions per a grups espanyols en sectors regulats
“No m'equivoco massa si dic que sentim que ens afecta i que no estem tranquils”
“Cal anar veient com evoluciona. L'important és adaptar-se al canvi”
“No s'han de plantejar futurs aïllats de ningú, sigui quina sigui l'estructura política”
“Ara el que toca és veure si es farà aquest referèndum, i ja veurem”
“Defensarem els empresaris en el marc que sorgeixi de la decisió dels ciutadans”
“La secessió, una barbaritat que disminuiria els guanys de tots els empresaris”
“Tot això em sembla una tragèdia, per a Espanya i per a Catalunya”

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, va afirmat dimecres que la convocatòria d'eleccions anticipades a Catalunya per al 25 de novembre és “apropiada, atès l'esgotament de la via del pacte fiscal" i que la Cambra defensarà sempre els interessos dels empresaris en el marc polític que sorgeixi “fruit de la decisió dels ciutadans". És de calaix que les empreses s'han d'adaptar a les noves situacions marcades pel que els ciutadans voten, però una altra cosa és que els agradi molt o poc que aquesta decisió sigui la separació de Catalunya i Espanya. Les patronals Foment del Treball i Pimec van donar suport a Artur Mas en la seva petició d'un pacte fiscal, però no el segueixen en el pas cap a l'Estat propi. Si fa dos divendres el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, president de la patronal Foment, deixava clar en una intervenció davant l'Associació Empresarial de l'Hospitalet i el Baix Llobregat, que les empreses d'aquesta organització “no són rupturistes” i que qualsevol nou acord sobre el finançament català s'hauria de pactar en el marc de la llei estatal de finançament autonòmic (Lofca), el de Pimec, Josep González, deia dijous que ara mateix “no toca parlar d'independència... Ara el que toca és atendre les eleccions, veure si després es farà aquest referèndum sobre les capacitats d'autodeterminació de Catalunya i ja ho veurem.”

El que té clar que no toca independència és el Cercle d'Economia, en la junta directiva del qual hi ha representants de grans grups empresarials catalans com Agroalimen, Banc Sabadell, “la Caixa", Planeta, Hotusa, Puig i Agbar, i que van evitar afegir-se a la petició de pacte fiscal. El seu president i de Vueling, Josep Piqué, va deixar clar dijous el seu parer: “Tot això em sembla una tragèdia, per a Espanya i per a Catalunya.” Menys taxatiu va ser el mateix dia Salvador Alemany, president d'Abertis i anterior president del Cercle, que en les jornades de debat Sant Benet VII organitzades per Esade va afirmar que els empresaris catalans estan preocupats davant el debat sobiranista. “Em sembla que no m'equivoco massa si dic que sentim que ens afecta i que no estem tranquils”, va manifestar Alemany. En el mateix fòrum, el president de la patronal vallenca Cecot, Antoni Abad, va explicar que diversos empresaris li han fet arribar les seves sensibilitats sobre la possibilitat d'una Catalunya independent, i que “alguns senten vertigen davant aquesta possibilitat i altres ho posarien en marxa demà mateix”.

Però el vertigen domina sobre la marxa, segons el que van opinar, a preguntes dels periodistes, alguns del centenar d'empresaris reunits a Sant Benet del Bages. El director general de la fabricant de material elèctric Simón, Xavier Torra, va lamentar l'excés d'agressivitat i la incapacitat de diàleg i enteniment del debat polític actual entre Catalunya i la resta d'Espanya i va rebutjar “plantejar futurs aïllats de ningú”, sigui quina sigui l'estructura política, perquè el mercat actual és global. El president d'honor del Grup Borges i president de la fundació empresarial Gresol, Antoni Pont, per la seva banda, va assenyalar que “cal anar veient com evoluciona” el debat sobiranista, tot i que l'important és “adaptar-se al canvi”.

En el cantó dels marxosos es va situar Mercè Martí, fundadora d'Infinit Air, segons la qual una eventual independència és un procés que s'ha de madurar, però que “la gent ha parlat” i que a ella com a emprenedora li agraden els reptes.

En una posició semblant està Xavier Albertí, gerent d'Embotits La Selva, que ven el 50% de la producció a la resta de l'Estat espanyol, per a qui està clar que l'economia catalana es beneficiaria de la independència, tot i que al començament no serien flors i violes per a la seva companyia: “Molts empresaris del meu voltant els veig molt tranquils, jo no ho estic tant, ja que ben segur que hi haurà algun tipus de boicot a productes catalans. Però tinc clar que ara és el moment, i s'ha d'arribar on s'ha d'arribar.”

A més dels empresaris afiliats al Cercle Català de Negocis, l'única organització empresarial catalana que no es desmarca de la via sobiranista adoptada per la majoria del Parlament és la Unió de Pagesos (UP). El seu coordinador general, Joan Caball, va reiterar a la Fira de Sant Miquel de Lleida el suport de l'organització al dret a decidir dels catalans a través d'una consulta o referèndum. UP està estudiant ara com afectaria una possible independència de Catalunya el sector agrari i demana al govern que ho estudiï també de manera seriosa, ja que cal veure, per exemple, les conseqüències en la relació amb la Unió Europea, un tema que preocupa molt els pagesos perquè el 30% de la seva renda correspon a ajudes públiques, majoritàriament europees. En aquest sentit, la UP retreu al govern sortint la falta de cofinançament d'algunes ajudes en els últims dos anys: “La Generalitat no ha posat els 79 milions que havia de posar, Madrid tampoc els 71 que li tocaven i per això Brussel·les tampoc 123 més.”

Les pors espanyoles.

Si a Catalunya hi ha incertesa sobre el futur de les vendes a Espanya, a l'inrevés es presenta la separació no només com una pèrdua de recursos públics per a Espanya amb la fi del dèficit fiscal català sinó també com un joc d'empresaris en el qual hi perden els jugadors de les dues bandes. El president de la CEOE, Joan Rossell, va afirmar dilluns que els empresaris catalans li han transmès “moltíssima inquietud, preocupació i silenci per la situació”, que una possible secessió de Catalunya seria una “barbaritat" i que disminuirien els beneficis de tots els empresaris espanyols, no només dels catalans. Les empreses espanyoles també hi tenen a perdre, perquè si s'activessin boicots comercials no serien en un sol sentit; per exemple, si es recuperés el boicot al cava català, els consumidors de Catalunya podien en represàlia deixar de comprar vins de la Rioja.

Però els efectes dels eventuals boicots -que, d'altra banda, s'esvaeixen amb el temps- no són el motiu pel qual en una de les últimes reunions del consell executiu de la CEOE es va demanar a Rosell que defensi “la unitat de mercat”. Hi ha grans empreses espanyoles que temen que el seu negoci a Catalunya es trasbalsi si es fa independent: operadores de telecomunicacions, elèctriques, autopistes i en general de serveis públics sotmesos a regulació, es veurien abocades a haver de demanar llicències sota unes noves condicions.

També s'argüeix el fantasma de la fugida de multinacionals. Trenta dels cent grups amb seu Catalunya que més facturen són de matriu estrangera, i s'explica que empreses com Volkswagen, Nissan o Novartis podrien deslocalitzar producció si es posessin aranzels a l'exportació o s'abandonés l'euro. Però el procés acaba de començar i va per llarg, de manera que les cúpules directives d'aquests grups no tenen cap pressa.

Concentració inoportuna?

Foment del Treball va convocar el 17 de setembre una concentració d'empresaris que es farà el 18 d'octubre al Palau Blaugrana en un acte, segons el seu president, Joaquim Gay de Montellà, “en defensa del món empresarial català, perquè només amb el nostre esforç ens en sortirem ràpidament i de manera profitosa de la crisi”. L'objectiu és revalorar l'empresari com a protagonista per crear feina, i es reclamaran un finançament millor i avantatges fiscals, com recuperar les bonificacions de l'impost sobre societats.

Foment ha convidat a l'acte Pimec, el president de la qual, Josep González, assegura que la convocatòria de les eleccions canvia les coses: “El procés electoral que ha sorgit fa que tinguem una setmana més tant ells com nosaltres per reflexionar sobre com cal plantejar el tema.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.