La transició del consumidor passiu al creador actiu
Hi havia una època en la història en què la majoria de la gent fabricava tot el que posseïa, produïa per a l'autoconsum. Fabricaven els seus propis teixits i construïen les seves pròpies cases. Barcelona és un d'aquests llocs, amb una llarga història de gremis d'artesans, que lideraven l'economia medieval amb el seu comerç i les seves creacions.
Llavors va arribar la revolució industrial i tot canvià. La fabricació estandarditzada es va convertir en quotidiana. L'augment de la productivitat i el baix cost de la fabricació en massa van permetre a la gent comprar i posseir coses. Encara que es va haver de pagar el preu de la uniformitat: conduïm el mateix cotxe i vestim la mateixa roba que el nostre veí. L'educació estandarditzada apareix en el sistema públic. Els ciutadans necessiten ser educats, i ràpidament, perquè puguin produir de manera eficient. Tothom és fabricat homogèniament per la societat.
MOMENT CLAU.
Malgrat aquestes possibilitats, la nostra societat, en general, encara no està preparada per crear. L'estandardització i la producció en massa dels últims 200 anys, ens han inculcat la productivitat i l'eficiència, però han limitat la nostra flexibilitat i imaginació. La seva mentalitat i metodologia s'han apoderat del nostre sistema educatiu, del nostre entorn de treball, fent-ho repetitiu i mundà.
Avui vivim sota la influència de la revolució digital. Hem estat enterrats sota els nostres ordinadors, en els nostres cubicles de treball, dins de la nostra pròpia solitud digital. Com a reacció, busquem desesperadament la interacció social i el contacte humà. Busquem maneres de convertir tots aquests bits digitals i àtoms d'informació, en projectes reals i tangibles.
En aquest context, apareix la cultura maker, com a resposta positiva a aquests canvis. El moviment maker no només enalteix l'acte necessari de fer i crear, també ens obliga a reaccionar i a respondre, a perseguir activament i a resoldre, a ser un subjecte actiu de la nostra societat, no solament un consumidor. És important fer, inventar, progressar, però no només com a individu, sinó com a conjunt, en comunitats, com un sistema de xarxes P2P. Escoles o centres cívics, per posar alguns exemples, han de convertir-se d'infraestructures, en comunitats que serveixin com a sistema de suport per a la societat.
Els diferent moviments del consum col·laboratiu, que engloba el crowdfunding, el car-sharing, els espais de co-working o els makerspaces. Conjuminen un humanisme que pretén capacitar i enfortir les persones, amb una més eficient gestió dels recursos i una major competitivitat econòmica.
HIVERNACLES.
L'accés combinat a la tecnologia i a la informació, que trobem en aquests espais alternatius, fomenten la creació de comunitats de treball i el canvi de la nostra mentalitat: són una de les moltes maneres de promoure una societat de col·laboració creativa. És el que necessitem per reinventar-nos i poder deixar enrere la crisi en què estem immersos.
