La rigidesa legislativa espanyola
Si Steve Jobs hagués viscut a Barcelona, abans d'aconseguir muntar el seu primer Apple 1 ja li haurien precintat el garatge dels seus pares, per tenir una activitat industrial incompatible amb la residencial. Li haurien posat una multa per no haver registrat l'empresa ni haver-la escripturat. Una inspecció de treball l'hauria demandat per no estar d'alta de la Seguretat Social i per tenir contractat de manera il·legal i en règim de semiesclavatge el grassonet aquest, amb barba i pinta de poc endreçat, que s'amagava a l'armari. O sigui… que Apple mai no hauria existit.
Encara que aquesta anècdota-ficció pugui semblar poc rellevant, potser no som prou conscients de fins a quin punt la manera en què entenem el nostre sistema legal i com a extensió l'organització de l'Estat, s'han convertit en un llast per a la nostra economia i la nostra capacitat d'innovació.
Aquest sistema legal està inspirat en el codi civil napoleònic francès, que reflectia el pensament racionalista de la revolució francesa de fa més de dos-cents anys. Encara que en el seu moment va ser un enorme progrés, algunes de les seves característiques se li han girat en contra. Anem a analitzar algunes d'aquestes característiques i donar exemples de les seves conseqüències avui en dia:
JERARQUIA.
Com a conseqüència, el sistema es va fent miques per por del descontrol i complexitat que suposaria canviar-ho des de la base. Aquest és el problema del sistema fiscal. Encara que tots som conscients dels seus defectes, durant 30 anys, solament s'han anat superposant excepcions i noves regles, augmentant la seva complexitat i ineficàcia, de manera que és extremadament fàcil per a un especialista sortejar la seva aplicació i caríssim per a una microempresa simplement complir amb les seves obligacions. I han calgut cinc anys de la pitjor crisi en un segle perquè es plantegi una reforma en profunditat. Ja veurem què dóna de si.
ORDRE.
Però atesa la complexitat de la nostra realitat actual i la seva tendència a la hibridació, el nombre de parts tendeix a l'infinit, i el sistema deixa de ser una ajuda per convertir-se en el problema.
Així, el nombre d'activitats econòmiques definides en la nostra normativa s'ha anat inflant amb el temps i ja forma un laberint de més de 240. Malgrat això, l'activitat de la nostra empresa (MOB és un centre de treball col·laboratiu), per exemple, no existeix, cosa que provoca un buit legal paralitzant… Passa el mateix amb pràcticament qualsevol activitat econòmica innovadora. Els esforços de les empreses per adaptar-se a un entorn competitiu global no fan més que enfrontar-se a la llosa del passat.
També cal destacar que aquest sistema té tanta fe en el raciocini com falta de confiança en les persones, que són corruptes i subjectives. Més enllà de la figura del jutge, la intel·ligència col·lectiva no existeix. Tot ha de ser regulat per la normativa o les lleis i mesurat pels concursos. Però de nou, la diversitat i escala de la nostra societat no permet que això es faci amb eficàcia. Al final, tots els conflictes que les lleis tracten de regular s'han convertit en excepcions a la regla. El seu compliment automàtic tendeix a l'absurd. I l'alternativa a la paralització sol ser la corrupció o la il·legalitat.
Finalment, cal no oblidar els mecanismes que es van engegar per oficialitzar documents, contractes, etcètera, que avui en dia no tenen sentit, ja que la tecnologia ens ofereix sistemes molt més ràpids i barats per aconseguir els mateixos objectius. Aquest és un dels problemes als quals s'enfronta el crowfounding, per exemple. El seu objectiu és aconseguir finançament per a les start-ups amb la compra de petites participacions de les empreses per part d'una gran quantitat de petits inversors. Doncs bé, el sistema espanyol és tan rígid en la formalització d'aquestes participacions, que el crowfunding té pràcticament impossible competir com a sistema de finançament alternatiu, al contrari del que passa als EUA. I és quan ens enfrontem a aquests problemes que ens preguntem si, en l'època dels DNI digitals i l'educació universal, la professió de notari, per posar un exemple, no està més obsoleta que la d'afilador de ganivets.
CANVIS ESTRUCTURALS.
