Mapes d'innovació.

Com podem veure pels esdeveniments, això no és degut a la falta de talents a la ciutat. Spainstartupmap.com va fer un cens de 1.429 start-ups només a Espanya. Definitivament hi ha un ecosistema que s'està construint al país i, per descomptat, a la ciutat.

Sabem també que el problema no és la falta d'inversors. Fins i tot enmig de la boira de la crisi hi ha molts individus econòmicament capaços i amb poder d'inversió per impulsar la cultura de les start-ups de la ciutat fins al següent nivell. Però la tradició i la cultura tenen molt a veure amb la mentalitat de les inversions a la ciutat.

Invertir a la borsa, amb relació a fer-ho en start-ups, s'han convertit en la via conservadora des que la bombolla immobiliària va explotar fa una dècada. La gent segueix invertint en immobles, però només fora d'Espanya. Tanmateix el problema principalment és que hi ha una clara falta de business angels, particulars amb recursos i interès a invertir en start-ups.

Per això, algunes start-ups busquen finançament a través del crowdfounding, que permet als individus no tan rics participar en el finançament d'idees i projectes interessants. Solament a Espanya, en els últims anys, hi ha més de cinquanta plataformes de micromecenatge, com ara Degoteig, Verkami, Ulule i Seed&Clic. Hi ha casos als Estats Units i al Regne Unit de start-ups, com ara 3d Doodler, que van demanar inicialment 30.000 dòlars i van aconseguir un sorprenent finançament de 2,3 milions en capital. No s'escolten aquest tipus d'històries d'èxit aquí a Espanya.

Independència.

La innovació és arriscada, el risc pot portar al fracàs, el fracàs és inacceptable, així que la innovació, àlies start-up, no és un format d'inversió fiable.

Fa algun temps, per innovar, grans companyies, institucions i fins i tot entitats governamentals confiaven sobre manera en els seus propis departaments d'R+D (recerca i desenvolupament), que estaven integrats per un petit nombre d'individus amb molt talent i accés a finançament. Però les coses han canviat tremendament gràcies al resultat directe de la revolució digital:

1. La informació és omnipresent i instantània.

2. La tecnologia és barata i accessible.

3. El finançament fàcil via recursos de crowdfounding.

4. L'autogestió de la comunicació és possible a través de mitjans socials.

Tot això permet als individus o petites entitats tenir el poder i la capacitat d'innovar sense necessitat de tenir accés a un gran finançament. Aquesta és la base d'una start-up i el perquè algunes start-ups estan prosperant, innovant fins i tot molt més que les grans corporacions. Així, grans companyies, avui dia, en lloc de gastar diners en els seus propis departaments d'R+D, poden triar entre milers de start-ups que ja estan innovant per a la seva adquisició o col·laboració.

El que és necessari entendre és que, entre línies, són molts els aspectes ocults dels beneficis d'invertir en la cultura de les start-ups. No s'ha d'interpretar com una cosa moderna o de moda. Ans al contrari, hauria de ser incorporada com una mentalitat dins de la cultura i l'esperit del públic en general, com a mitjà de creixement i progrés de tota la societat. La innovació està ara a les nostres mans com a individus, i la inversió i el foment de la cultura de les start-ups és, sens dubte, un pas important per al desenvolupament d'una ciutat.

Invocar el canvi.