Falsa sensació de seguretat
Cada matí ens despertem, ens vestim i ens preparem per al nou dia. Ens separem dels nostres éssers estimats i anem a la feina o a l'escola. Aquesta rutina es repeteix diàriament, i per a la majoria de nosaltres, serà així durant la resta de les nostres vides.
Durant aquests dos últims segles, la nostra economia, política, cultura, sistema de classes i valors socials, s'han basat en una rutina socialment acceptada. Qualsevol intent de trencar aquesta rutina, és considerat com un acte d'individualisme desviat de la societat, tret que siguem capaços de demostrar que podem generar milions sent uns desertors. De totes maneres, el nostre èxit en la vida serà mesurat per quants diners guanyem i la posició que ocupem.
Es tendeix a esperar que cada generació superi l'anterior. Els nostres besavis, procedents de l'època de les depressions i la guerra, van ser fàcils de superar. Llavors va arribar l'època dels nostres pares, quan l'economia estava en auge i les coses eren pròsperes, que ara esperàvem superar. La fórmula de l'èxit: anar a escola, estudiar molt per poder entrar en una bona universitat, estudiar molt més per aconseguir una bona feina, guanyar uns bons diners per comprar una casa, un cotxe, casar-se i tenir entre 2 i 4 fills, suposadament ens conduiria a la felicitat. Aquesta instrucció de vida, com tots sabem, és un sistema desbancat que ja no funciona com ho va fer en l'època daurada.
Però quants de nosaltres es qüestionen aquest estil de vida tan preceptiu? Des del mateix dia que naixem aquest camí ja ha estat pavimentat per a la majoria de nosaltres. La realitat és que ja no estem lligats als nostres toscs escriptoris, la mobilitat va en augment, la tecnologia és barata, la informació és lliure i omnipresent. Tenim les eines i l'accés a coneixements que les generacions anteriors no van tenir. De fet, la nostra tecnologia ha superat els mateixos sistemes educatius, polítics i les nostres formes de vida, els quals estan còmodament palanquejats ignorant els temps que habiten.
Fem un cop d'ull més profund a la nostra societat actual. En què s'ha convertit exactament?
JERARQUIA.
La jerarquia no és necessàriament dolenta, però el model erroni de jerarquia pot limitar la generació d'idees singulars, la qual cosa afavoreix molt poc la innovació. La jerarquia tradicional o vertical es basa en el càrrec, importància, especialització i el control. Malauradament, la major part del nostre sistema està encara basat en aquest tipus de jerarquia. Una més sana és la que es basa en la innovació, la flexibilitat, la integració, l'adaptació i l'obertura de mires.
instruccions.
DEPENDÈNCIA.
Ja no som persones de múltiples talents. Hi va haver una vegada que van existir persones així, com Leonardo da Vinci, un veritable home del Renaixement. Però el nostre sistema educatiu actual ens ha ensenyat a ser bons en una cosa, i només en una. Això ha funcionat meravellosament per a les generacions anteriors, quan aquestes romanien als mateixos llocs de treball durant 20 o 30 anys. Això, com ho coneixem, ja no és aplicable i, no obstant això, encara estem preparant les generacions futures amb el mateix sistema d'antany.
FRACÀS.
En algun moment del camí, hem oblidat que el procés, els mètodes, el recorregut per arribar fins aquí, són tant importants, si no més importants, que el resultat final.
FALSA SEGURETAT.
Ens hem entrenat per ser ràpids, eficients i rendibles, en canvi, vam pagar el preu, entre moltes altres coses, amb els nostres recursos terrenals i amb unes condicions de treball pèssimes en països en desenvolupament. Potser ha arribat el moment de fer un cop d'ull a la nostra societat d'avui i fer una mica d'autocrítica.
