Orient i la societat líquida
Evidentment, això ens provoca errors i injustícies, però el nostre sistema ja no dóna mes de si, i provoca uns errors i unes injustícies molt majors
Els últims anys, estem prenent consciència que el centre del món s'està desplaçant d'Occident a Orient. S'han debatut molt les raons que provoquen aquest canvi: si és per la mà d'obra barata, per la seva elevada població, pel seu esperit de treball i sacrifici, etc. Segurament totes aquestes afirmacions tenen la seva part de raó, però n'existeix una altra, d'índole més conceptual, que s'oculta sota aquestes.
Al final de l'edat mitjana, la societat europea va començar a desenvolupar una manera d'enfrontar-se a la realitat innovadora, que donaria a la seva cultura el domini mundial durant tres o quatre segles, i va transformar el món en el seu conjunt: es basava en una idea que avui ens sembla evident: existeix una veritat única, i és possible entendre-la utilitzant la nostra raó. Aquesta idea no va aparèixer de manera espontània: de fet, no era més que una evolució del concepte subjacent a la religió judeocristiana dominant: el monoteisme.
Les conseqüències d'aquesta idea és que els europeus van ser capaços d'entendre en profunditat el seu entorn, d'adaptar-s'hi millor, d'aprendre a transformar-lo i a utilitzar-lo al seu caprici, d'organitzar la seva societat de manera eficaç i de crear la societat complexa i interconnectada en la qual ens trobem avui.
Els europeus, i els seus descendents, els nord-americans, es van identificar tant amb aquesta manera de funcionar, que es va convertir en un signe d'identitat.
Però aquest sistema de pensar, aquest racionalisme, sembla que està donant signes d'esgotament. D'una banda, ja ha estat integrat en el pensament global, de manera que difícilment pot seguir suposant un avantatge competitiu per als seus creadors. D'altra banda, la societat que ha creat és tan complexa i tan canviant que s'escapa a les seves eines d'anàlisi. I no és que hàgim d'esforçar-nos més per analitzar aquests sistemes complexos, és que no són aprehensibles des de la raó, com s'ha provat al llarg del segle XX des del món de la física i la filosofia. En cada vegada més casos, la metodologia “estudiem el problema, ho entenem i proposem una solució” ja no funciona.
solucions urgents.
El seu racionalisme és extremadament jeràrquic: tot està estructurat lògicament entorn de la veritat i per tant dóna poc marge perquè fenòmens relacionats amb la casualitat, la informalitat o la intel·ligència col·lectiva es desenvolupin lliurement. Pel seu rigor, és lent i car d'aplicar, llastrant el temps de reacció davant de fenòmens imprevistos. La seva estructura en arbre provoca enormes inèrcies i per tant és poc flexible.
De fet, la presa de consciència que el mètode racionalista no és funcional en moltes de les situacions a les quals ens enfrontem actualment, ha fet que, des del món acadèmic i empresarial, es busquin mètodes alternatius, basats en la prova i error (learn by doing, Agile, etc.) per superar aquestes situacions.
La visió racionalista, després de diversos segles pel nostre país, ha impregnat totes les capes de la nostra societat, des de l'educació fins al sistema d'administracions públiques, passant pel sistema normatiu i l'organització empresarial. Com més complex es fa el nostre entorn, més complex es fa el nostre sistema de gestions per intentar abastar totes les situacions existents, fins a arribar a un sistema d'una rigidesa i lentitud absurdes i inoperants.
DESCONSTRUIR L'EDIFICI.
No necessitem lleis més sofisticades i complexes per evitar la corrupció. Necessitem confiar en la intel·ligència i el criteri dels funcionaris i buscar mètodes per jutjar-los segons l'èxit de les decisions que prenguin.
No necessitem noves carreres universitàries que s'especialitzin en l'últim camp d'investigació que s'ha posat de moda. Necessitem carreres adaptables al criteri dels estudiants per especialitzar-se en el que creguin oportú.
Hem d'atrevir-nos a desconstruir l'edifici, a simplificar-lo, a fer-lo més àgil i menys específic. Atrevir-nos a perdre una part del control racionalista sobre la nostra societat i donar confiança a l'acte-organització de les persones.
Evidentment, això ens provoca errors i injustícies, però el nostre sistema ja no dóna mes de si, i provoca uns errors i unes injustícies molt majors. Hem d'arriscar-nos a canviar, sense la seguretat que el que fem està bé, perquè el risc de no fer res és molt major.
SUBSTRAT CULTURAL.
Tradicionalment, consideren amb naturalitat que dues veritats contradictòries puguin coexistir. Aquesta actitud els permet enfrontar-se a situacions de difícil anàlisi sense deixar per això de proposar solucions de manera ràpida i reiterativa.
La seva religió fa més èmfasi en una manera de viure que en un credo, és més una manera d'actuar que una manera d'explicar el món. Tal vegada sigui el moment d'aprendre d'ells: una mica menys de “seny” i molta més “rauxa”.
