Es comença a veure el final del petroli, però no perquè s'acabin les reserves, sinó perquè no podrem utilitzar aquests combustibles.

Un litre de benzina injecta en l'atmosfera 2,5 quilos de CO2. Si som coherents amb el canvi climàtic, no podem sobrepassar les 450 parts per milió. Tenint en compte que ara estem en 400, la xifra ens porta a concloure que no necessitem més petroli.

Independentment que creguis o no en el canvi climàtic, si no volem sobrepassar la quantitat de CO2 establerta, t'adones que ens sobren dos terceres parts dels combustibles fòssils.

Noruega, per exemple, s'està començant a adonar del risc d'invertir en companyies de petroli, perquè el valor d'aquestes en borsa, i coherents amb els efectes del canvi climàtic, no és el mateix. No poder utilitzar les reserves vol dir que el producte no té sortida.

Ikea, Rockefeller, les universitats americanes i l'Església anglicana estan portant les seves inversions cap a energies netes, fugint del petroli.

De fet, The Economist ja es pregunta si les companyies petrolieres no estan sobrevalorades. El canvi climàtic suposa una sacsejada en l'àmbit financer i econòmic, i desestabilitzarà molts governs. Es pot saber com li diem ara, a Veneçuela, que la seva suposada riquesa ja no ho és tant? O al Brasil, que s'ha venut el petroli abans d'extreure'l? O com li comuniquem, a un jubilat noruec, que és dos terços més pobre del que li deien?

Tal com està el preu del petroli, ni ells poden aguantar.

Perquè el cost del barril li suposa entre 4 i 20 dòlars. Per això ha decidit posar fi al seu paper de regulador del mercat. Ara, una altra cosa és l'equilibri del pressupost de l'Estat, que pot provocar desestabilització política. Però per primera vegada estem davant d'un mercat del petroli realment lliure.

Moviments financers importants. A hores d'ara ja hi ha accionistes que s'estan plantejant portar les companyies als tribunals perquè no els estan informant d'aquests nous riscos inversors.