Sobirans que s'imposen en actius vitals
Els fons públics d'inversió més importants del món prenen posicions a Occident en àrees clau com ara deute país, infraestructures, immobiliària i energia.Catalunya figura entre les economies d'interès per a les seves operacions
En el terreny de
les finances, Europa ha perdut el comandament
Els fons sobirans amb més poder econòmic del món avancen i prenen posicions sense fer gaire soroll. Des de fa poc més de cinc anys, estan realitzant importants inversions en sectors que son pilars fonamentals de l'economia occidental. “Si tens capacitat econòmica, el moment de fer bons negocis és quan hi ha crisi”, apunta Ramon Alfonso, professor de finances internacionals a l'escola de negocis EADA de Barcelona i titular del despatx d'inversió GAR Investment Advisors EAFI, també amb seu a la capital catalana.
El cor de les inversions es concentra, fins ara, en el deute de diversos països europeus i dels Estats Units, en els sectors energètic, immobiliari, d'infraestructures i també en els recursos naturals, però avancen amb velocitat de creuer cap a terrenys com ara el tecnològic i l'alimentari. Altres operacions, sobretot dels fons sobirans dels països del Golf, destinades a millorar la imatge de país, establir contactes per impulsar nous negocis o simplement a donar suport als que ja es tenen en marxa es canalitzen a través del futbol.
Disgustar l'inversor.
Un altre aspecte per tenir en compte són els règims polítics dels països emissors d'inversions, apunta el periodista i escriptor holandès Joris Luyendijk, autor del llibre Nedant entre taurons, que porta el suggeridor subtítol El meu viatge al món dels banquers, publicat per Empúries. Per a Luyendijk, “els països amb règims no democràtics, on les regles les estableixen les famílies governants i les canvien quan els convé, juguen amb avantatge davant les democràcies occidentals”, assegurant que, en el terreny de les finances, “Europa ha perdut el comandament”.
Els actius sota gestió dels fons sobirans el 2014 van assolir un valor de fins a 7,1 bilions de dòlars, segons indica l'estudi realitzat per Esade, alhora que les inversions van fregar els 90.000 milions de dòlars, centrant-se moltes d'elles en sectors com l'immobiliari (21.000 milions) i d'infraestructures (20.000 milions).
L'empresa privada.
Si la crisi econòmica global va atreure inversions cap a Europa i els Estats Units, la recuperació econòmica ha incrementat les operacions dels fons sobirans en actius europeus. Catalunya, que segons un estudi de l'EDI Markets publicat a principis de l'abril passat al Financial Times, va atreure inversió estrangera per valor de 5.224 milions d'euros durant el 2015 –una xifra que la va situar com la quarta regió d'Europa receptora d'inversió estrangera–, és una de les economies més llamineres, tant per als fons sobirans com per als inversors privats, sobretot del Pròxim Orient.
Operacions al país.
“Les carteres actuals d'aquests fons sobirans tenen una gran diversificació, però cal destacar que són inversions a llarg termini, amb objectius econòmics clars i que es duen a terme de manera extremadament rigorosa. No són inversions aleatòries ni especulatives”, explica Alfonso. El creixement exponencial d'aquestes inversions fa que aquests països tinguin presència en sectors clau de tots els continents. Per a Alfonso, “aquestes operacions continuaran, perquè la recuperació de l'economia mundial és encara feble”.
Els diners privats del Golf, amb forts lligams amb el poder, també han arribat fins al sector agrícola de Lleida. Fa poc més de tres anys, Al Dahra Agriculture Company, d'Abu Dhabi, va tancar un acord amb el Grup Gaset de Lleida, líder del mercat en la producció i subministrament d'alfals a l'Estat espanyol, per crear conjuntament Al Dahra Fagavi, una entitat que assegura el subministrament d'alfals d'alta qualitat a l'emirat. Al Dahra, amb excel·lents connexions amb el xeic Hamdan Bin Zayed Al Nahyan d'Abu Dhabi, té granges i plantes de producció als Estats Units, Europa, Àsia i Àfrica.
A Girona, la inversió la va protagonitzar el príncep de Dubai Hamdan bin Mohammed Al Maktoum, gran aficionat a l'esport del paracaigudisme, que va adquirir el 2013 l'Skydive d'Empuriabrava, per convertir-lo en referent mundial d'aquest esport. Mentre, a Tarragona, l'empresa pública d'Abu Dhabi DP World, un dels majors operadors de terminals marítimes del món, va comprar el 2008 el 60% de les accions de la terminal de contenidors del Port tarragoní. Dos anys després, Qatari Diar –propietat de QIA– va fer seu el port esportiu Port Tarraco.
Barcelona.
Formació i eficiència
“Els països del Pròxim Orient han aconseguit desenvolupar un model d'empresa pública que, majoritàriament, és capaç d'explotar els recursos d'una manera eficaç, eficient i raonablement honesta, en contraposició, per exemple, amb Veneçuela”, explica el professor Alfonso. Per a ell, la formació que han rebut els joves empresaris àrabs ha estat fonamental per a aquest gir en l'economia del país. Tots els que ara ocupen llocs destacats als governs dels seus països han freqüentat les millors escoles de negoci del món, però sobretot és el fet que “estan convençuts que han de crear riquesa pel bé del seu territori”.
La diplomàcia de les llotges
L'esport que mou més diners, dóna imatge i prestigi a escala global és el futbol i a Europa es troben tres dels clubs amb major valor del planeta, segons la llista Forbes del 2014: Real Madrid, FC Barcelona i Manchester United, en aquest ordre. Segons l'estudi sobre fons sobirans 2015 d'Esade, el Real Madrid té acords establerts amb el fons sobirà IPIC d'Abu Dhabi –per reformar i patrocinar l'estadi Santiago Bernabéu, que li suposa uns 86 milions de dòlars anuals– i amb el National Bank of Abu Dhabi (NBAD), l'entitat més important dels Emirats Àrabs Units (EAU), a través del qual aquesta és patrocinadora oficial del Real Madrid als Emirats.
La segona institució esportiva més valuosa a escala global, el FC Barcelona, està unida financerament a Qatar des del 2011, a través d'un contracte publicitari per a la seva samarreta, que primer va lluir la inscripció de Qatar Foundation per 30 milions per temporada i dos anys després, i per 36 milions a l'any, es va canviar per la de Qatar Airways, companyia propietat al 100% de QIA, el fons sobirà d'aquest estat àrab.
En la cursa per liderar el patrocini del futbol europeu, Dubai, a través de la companyia aèria Emirates -propietat dels fons sobirà Investment Corporation of Dubai (ICD)-, és el rei del futbol, en què inverteix cada any uns 167 milions de dòlars, repartits entre França (Paris Saint-Germain), Regne Unit (Arsenal), Itàlia (Milà AC), Portugal (Benfica), Alemanya (Hamburg), Grècia (Olympiacos)i l'Estat espanyol (Real Madrid), entre altres. Una altra companyia aèria, Etihat Airways, amb una vinculació indirecta però forta amb els fons sobirans d'Abu Dhabi, inverteix 61 milions a l'any en el patrocini de l'equip britànic Manchester City.
En conjunt, la despesa publicitària dels països del Golf en el futbol europeu representa una inversió anual de 205 milions de dòlars, unes xifres a través de les quals busquen posicionar-se internacionalment, un reconeixement amable d'una marca país i, paral·lelament, donar suport a les inversions que ja tenen en sectors més estratègics a Europa –energia, infraestructures, connexions aèries directes, etcètera–, a més de tenir les llotges obertes per a possibles negocis de futur.
