Un crit repetit matí i tarda a casa durant les vacances. El carrer es converteix per uns dies en el terreny de joc. L'asfalt fa de pissarra infinita i omplir-la amb guixos de colors, de circuit improvisat per a bicis, patins i patinets... amunt i avall, amunt i avall; i les façanes fan de porteria, d'amagatall o de taulells improvisats per vendre i cuinar en un món imaginari. De tant en tant, l'activitat s'interromp amb el pas d'un cotxe o una moto. Uns s'aparten mentre els altres redueixen la velocitat i tot es produeix amb total normalitat. Quan s'acaben les vacances i tornem a casa, el nostre carrer ja no és sinònim de jocs. L'interior de casa passa a ser el terreny de joc i només ens queda el consol dels parcs. Són importants, però ja no és el mateix, cal convèncer algú que t'hi porti. Així doncs, els nostres fills creixen diferenciant entre els carrers dels jocs – els de les vacances escolars als pobles – i els carrers per passar – els carrers de cada dia a la ciutat. En aquests darrers, són els vehicles i els adults els que marquen les regles i dominen el joc. Al 1991, el psicopedagog italià Francesco Tonucci impulsa a la seva ciutat, Fano, d'uns 50.000 habitants, el programa pilot de Camí Segur. Replicat en moltes ciutats i aquí adaptat al programa Camins Escolars, insta els nens a organitzar-se per anar junts a l'escola, sols, sense adults. Així, el mateix Tonucci declara que l'objectiu de Camí Segur no és que els nens vagin sols a l'escola, sinó que aquest esdevingui el primer pas perquè surtin sols al carrer, a jugar. El carrer serà més segur si més nens l'ocupen, amb la seva presència, amb els seus jocs. No pas a la inversa, com demostra Tonucci en la seva recerca.

Quan la contaminació de l'aire ens força a repensar les lògiques als carrers de les nostres ciutats, són moltes les polítiques i iniciatives que apareixen. Potser caldria superar les solucions generalitzades de voreres més amples que s'ocupen de terrasses i motos aparcades o les de carrils de cotxes que passen a carrils de bici. Un format que perpetua el mateix esquema existent, amb divisions i segregacions per usos que competeixen per l'espai, però que no conviuen. Caldrà doncs explorar més enllà. Pot ser un bon moment per baixar a jugar de nou al carrer!