Dilluns passat, el sociòleg Richard Sennett, a qui he citat en altres ocasions, va fer una conferència a Barcelona sobre la Ciutat Oberta (The Open City): la culminació de les seves reflexions sobre la deriva de la ciutat actual que titlla de Ciutat Tancada (The Closed City). Sennett pren de la biologia els conceptes de sistemes oberts i tancats, assimilables en un context urbà als conceptes d'inacabat per obert i acabat per tancat o, també, a comprendre la construcció de la ciutat com un procés en constant evolució per obert i per projectes finits i definits en tots els detalls, per tancat.

Pot semblar una manera de mirar-ho molt abstracta, però està plena d'exemples per il·lustrar el punt de Sennett. Moltes propostes urbanístiques es fan sobre unes peces que li queden a la ciutat, com si fos la resta per culminar un total; o bé en processos de transformació urbana es mesura l'èxit o el fracàs en termes d'acabat, que tot estigui ple. En ambdós casos, es construirà una peça urbana que podem preveure en una imatge virtual definida per a l'ocasió. És un sistema tancat. L'alternativa oberta que planteja Sennett passaria per crear condicions on l'ambigüitat, la condició d'inacabat o la porositat formessin part intrínseca de la proposta. Pot semblar una nova utopia allunyada de la realitat, però curiosament aquesta ens retorna amb evidències el que Sennett ens proposa. Les àrees més interessants, més dinàmiques, més atractives, més segures de les nostres ciutats i les que apreciem en la nostra experiència diària són les que responen precisament a les condicions d'ambigüitat, d'inacabat i de porositat que planteja Sennett. Convertir el plantejament de Sennett en pràctica habitual passa no només per canvis d'arrel de legislacions vigents, per modificacions importants en la manera d'operar tant de agents públics com privats, sinó per trencar inèrcies en les pròpies maneres de viure, en les expectatives i en els imaginaris de tots nosaltres. Calen noves maneres d'acostar-se al fenomen urbà, estant atent a tot el que passa, aprenent i analitzant els espais urbans apreciats per les persones i aquells que generen conflictivitat, proposant i actuant però sense voler controlar tot el que passa. Sense que la ciutat tingui un final escrit.