opinio

DE MEMÒRIA

Massachusetts-Catalunya

Aquest atles és a l’extraordinària Biblioteca Pública de Boston (BPL). En aquesta biblioteca és on hi ha algunes de les primeres voltes catalanes que Rafael Guastavino va dissenyar als EUA, i una impressionant Guastavino Room. L’èxit de les voltes catalanes de la BPL ha estat durador: l’empresa dels Guastavino –pare i fill- projectaria voltes a més de 1.000 edificis

L’àrea del Museum of Fine Arts de Boston dedicada a Europa es compon de cinc seccions nacionals: British, Catalonian Chapel, Dutch and Flemish, Italian i Northern. A la secció catalana hi ha el conjunt de pintures murals de l’absis de l’església de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà), i una talla de fusta: un Catalan Crist. Són dues peces que formen part de “about 2.000 Romanesque churches –llegim al Cultural Atlas of Spain & Portugal- representing one of the largest and more preserved collections of such buildings in Europe”. És a dir: a Boston –el cervell de la revolució independentista nord-americana de finals del XVIII- situen en un pla destacat uns productes de la Catalunya dels segles X-XII.

I, després? Segons el mateix atles, a “Espanya i Portugal”, hi ha cinc moments, sintetitzats en cinc imatges. 1) Al 1100: un Christian Knight no especificat, la política, 2) al 1500: un Portuguese Ship que podria ser una caravel·la catalana, el comerç, 3) al 1600: un retrat de Cervantes, la novel·la, 4) al 1700: un Catalan Tile, 18th Century, la indústria, una rajola d’ofici catalana que representa un boter per al segle XVIII hispànic i portuguès!, 5) al 1900, Church of the Sagrada Familia, Barcelona, la complexitat de Gaudí (i, del segle XX, als museus de Boston: Miró, Maillol, Torres-Garcia, el Picasso jove).

Aquest atles és a l’extraordinària Biblioteca Pública de Boston, la BPL. A aquesta biblioteca és on hi ha algunes de les primeres voltes catalanes que Rafael Guastavino va dissenyar als Estats Units, i una impressionant Guastavino Room. L’èxit de les voltes catalanes de la BPL ha estat durador: l’empresa dels Guastavino –pare i fill- projectaria voltes a més de 1.000 altres construccions: a l’àrea de Boston, a Nova York i a 36 estats dels EUA (i al Canadà, Cuba i l’Índia).

Al 2013, una exposició amb un títol contundent: Guastavino’s Boston Library: Building a New Democratic Architecture. Tres anys després, en un article llarg de Ted Widner, es volia explicar com un altre català (Josep Lluís Sert, degà –molts anys (1953-69)- de la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard) havia actuat en la definició de la skyline de Boston, especialment als marges del riu Charles. Vegeu-ne el Science Center, el Holyoke Center i el Centre d’Estudi de les Religions de Harvard, Dret i la biblioteca de la Universitat de Boston, les residències d’estudiants de les universitats de Boston, Harvard, i del MIT, el Massachusetts Institute of Technology. La pregunta, sense resposta, de Widner és: com un humanista originari de la Mediterrània pot haver influït tant en els arquitectes, urbanistes i dissenyadors del Boston contemporani?

A l’inrevés, com a mínim des de 1944, hi ha catalans al MIT. El primer va ser el gironí Josep M. Bosch Aymerich, quan tot just havia acabat enginyeria industrial a Barcelona. En dos anys, va fer un treball acadèmic de màster que es troba a la biblioteca del MIT: Advantages of American production techniques applicable to Spanish industry.

Viatges polítics

Entre 1971 i 2007 Pasqual Maragall va establir la ‘Boston connection’. El 2012, Artur Mas va fer un viatge oficial a Nova York i Boston. Va rellançar la idea del paral·lelisme Massachusetts/Catalunya basant-se en el rol de les empreses biotecnològiques, les farmacèutiques, les universitats i els hospitals. El 2017, el president Puigdemont hi ha anat a explicar el projecte polític català. Segueixen una ja llarga tradició iniciada per Manuel Serra i Moret el 1902, amb fites com la visita de 1928 de Francesc Macià a l’acadèmia militar de West Point.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.