Al març del 2016, el De memòria de L’Econòmic expli­cava que amb el catàleg digi­tal de World­cat es podien loca­lit­zar les bibli­o­te­ques que tenien obres d’alguns dels 300 noms d’autors cata­lans de lli­bres d’eco­no­mia de la llista de la Soci­e­tat Cata­lana d’Eco­no­mia que es troba a la xarxa. Des del maig de 2018 -i fins a la fi de juny- una selecció d’aques­tes obres -amb títols edi­tats entre 1481 i 1970- és a l’avin­guda Dia­go­nal, 690, a la Facul­tat d’Eco­no­mia de la UB, a la expo­sició: Cinc segles de lli­bres d’eco­no­mia d’autor català, orga­nit­zada pel CRAI Bibli­o­teca d’Eco­no­mia i Empresa.

Més enda­vant, la Soci­e­tat Cata­lana d’Eco­no­mia durà aquesta expo­sició al pati de l’antiga Casa de Con­va­lescència de Bar­ce­lona, seu de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans. Des de l’1 de maig, el CRAI ha pen­jat al web de la UB el lli­bre digi­tal de la expo­sició, on hom pot tro­bar-hi un cro­no­grama amb: a) breus bio­gra­fies dels autors selec­ci­o­nats i b) sinopsis dels con­tin­guts dels lli­bres expo­sats.

Així, per pri­mera vegada, tenim una visió de con­junt de les fites de la pro­ducció cata­lana de lite­ra­tura econòmica. Els lli­bres esco­llits són d’autors amb tra­jectòries intel·lec­tu­als molt diver­ses, publi­cats a unes 50 ciu­tats d’Europa i Amèrica (i a Xan­gai, i a Manila!), en sis llengües: català, llatí, cas­tellà, francès, ale­many i anglès.

De fet, aquesta expo­sició sin­to­nitza amb la idea que la crisi econòmica ini­ci­ada el 2008 fou, també, una crisi de l’eco­no­mia com a dis­ci­plina acadèmica. La res­posta -ava­lada per estu­di­o­sos de 19 estats- de la ISIPE, la Inter­na­ti­o­nal Stu­dent Ini­ti­a­tive for Plu­ra­list Eco­no­mics, seria, jus­ta­ment, la de posar a l’abast de les per­so­nes poten­ci­al­ment interes­sa­des tots els cor­rents -i totes les esco­les- del pen­sa­ment econòmic.

Les apor­ta­ci­ons cata­la­nes dels autors dels segles XVI i XVII les conei­xem gràcies a Josep Iglésies, a Lluís Argemí i a la tesi doc­to­ral d’Oriol Jun­que­ras, futur vice­pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Els lli­bres cata­lans d’eco­no­mia del XVIII (i del pri­mer terç del segle XIX) ens els va fer veure Ernest Lluch, que segui­ria les pis­tes de Pierre Vilar, i de Car­rera Pujal. El XIX (que havia estat estu­diat per Manuel Reventós, Josep M. Tallada i Joan Sardà) ens l’ha expli­cat Fran­cesc Artal. Per a autors del XX (fins a 1970), tenim: Fre­de­ric Ribas, Jordi Pas­cual, Alfons Almen­dros, Josep M. Bri­call, Artal-Gasch-Mas­sana-Roca, Antoni Cas­tells, Xavier Fer­rer-Trill, Alfred Pérez-Bas­tar­das, Pere Gabriel o Muriel Casals.

Tot i que pot sem­blar que el pen­sa­ment econòmic català ha estat prou estu­diat, la rea­li­tat és una altra: el que ense­nya aquesta expo­sició del CRAI és que els forats negres són nom­bro­sos. I hi ha forats per diver­ses raons: 1) l’ense­nya­ment de l’eco­no­mia, ara i aquí, està molt, massa, decan­tat cap a les teo­ries de l’equi­li­bri gene­ral i es basa en el supòsit de la raci­o­na­li­tat dels indi­vi­dus (que són, alhora, gene­ra­dors de ren­des, con­su­mi­dors, estal­vi­a­dors-inver­sors-mal­ba­ra­ta­dors); 2) alguns dels títols impor­tants de la lite­ra­tura econòmica cata­lana han estat ela­bo­rats i/o edi­tats a molts punts, rela­ti­va­ment dis­per­sos, com, ara, al segle XVI, a Lió, Bru­ges, Milà, Medina del Campo, Coïmbra, Venècia, Anvers ( i, és clar, a Bar­ce­lona, València, Per­pinyà); 3) alguns dels estu­di­o­sos del pen­sa­ment econòmic català, com ara Lluch, Bri­call o Jun­que­ras, ho han com­bi­nat amb una impor­tant acti­vi­tat política. Lluch anava a la bibli­o­teca quan sor­tia del minis­teri. A la presó, Jun­que­ras ben segur que segueix amb l’eco­no­mia al cap.