opinio

DE MEMÒRIA

El talent català

Tot i que el talent català per viure i sobreviure és -com a mínim des de Voltaire– àmpliament reconegut, són escassos els balanços (i les llistes) de les aportacions catalanes. I encara tenim sort de les mirades exteriors

Tot i que el talent català per a viure i sobreviure és -com a mínim des de Voltaire- àmpliament reconegut, són escassos els balanços (i les llistes) de les aportacions catalanes. I encara tenim sort de les mirades exteriors.

El primer balanç van ser -el 1896- les 44 fitxes de Francesc Flos i Calcat. Del talent en armes o en assistència, a les aportacions a la telegrafia. Amb només vuit personalitats: de Jaume I a Josep A. Clavé. I, en canvi, un bon nombre d’institucions: dels consolats de Mar i la Taula de Canvi, a la Junta de Comerç i l’Exposició Universal del 1888.

Després, especialment en els moments difícils de les dues dictadures militars espanyoles del segle XX, hi ha altres balanços. Per exemple, el de Lluís Nicolau d’Olwer, llegit en els Jocs Florals de Nova York, el 1951, en què destaca dues grans aportacions: les fargues i la volta catalana.

Ara bé, avui, de quins balanços disposem?

1. A Viquipèdia hi ha una entrada que es diu així: “A la catalana”, que es pot complementar espigolant les coses catalanes d’una entrada de Wikipedia: “List of Spanish inventions and discoveries.” Tanmateix, una i altra són, és clar, un resultat d’al·luvió.

2. Dins de les declaracions de Memòria del Món i de Patrimoni Material -i Immaterial- de la Humanitat de la UNESCO (que s’amplien cada any), hi ha mostres del talent català en camps diversos (vegeu: “La Unesco i Catalunya”, L’Econòmic, 14 i 21 de setembre del 2013).

3. El mNACTEC de Terrassa ha produït Catalunya, un país d’enginy i innovació. Trenta aportacions científiques i tècniques universals. De l’astrolabi de l’any 980 de Sunifred Llobet a la bioquímica de Joan Oró. Una selecció que es decanta, sobretot, pel talent en les ciències de l’espai, la mobilitat, les vacunes i les telecomunicacions.

4. Des del 2008, TV3 emet un programa dedicat a entrevistar personalitats amb talent: (S)avis. A la pràctica, està fent una llista de grans figures, que, gràcies a TV3 a la carta, ens permet una aproximació a gent ja desapareguda, com ara Josep Benet, Moisés Broggi, Fabià Estapé, Francesc Sanuy o Bosch Aymerich.

5. La Cambra de Comerç de Barcelona i la Welcome Talent Society han començat a fer un balanç del talent històric català. De moment, hi ha 244 fitxes, distribuïdes en trenta àmbits, ordenats alfabèticament (d’arquitectura a solidaritat). D’aquestes 244 fitxes, n’hi ha divuit que presenten talent català d’abans del segle XIX. De les divuit, n’hi ha dotze dedicades a personalitats (de l’abat Oliba a Domènec Badia) i sis dedicades a institucions: de les assemblees de Pau i Treva a la Generalitat del 1359. Tanmateix, no hi són la Taula de Canvi, la Universitat de Lleida, l’Hospital de la Santa Creu i les Reials Drassanes. I tampoc ni els gremis, ni les masies.

Al web, 196 fitxes presenten el talent dels segles XX i XXI. L’opció per presentar les figures catalanes amb un gran talent artístic i literari és lleugerament predominant. De les 196 fitxes, n’hi ha vint-i-una dedicades a presentar grups (com Comediants), empreses (com Seat), organitzacions no governamentals (com Open Arms).

Aquests cinc balanços són el punt de partida d’una feina per fer: més enllà dels tòpics, el reconeixement del talent català. En uns casos, oblidat, perdut. En d’altres, tan a la vista, tan quotidià que, paradoxalment, no és vist. És invisible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.