La indústria s'ha fet un lloc definitiu a l'agenda política. Els discursos en pro d'aquest sector es generalitzen fins al punt d'assenyalar-lo com el sector econòmic estratègic que serà capaç de treure'ns d'aquesta crisi. La indústria està de moda!

Plans i propostes es presenten des de les administracions públiques a totes les escales; des de la comissió, passant pel govern central, la Generalitat i les administracions locals. Paral·lelament, les associacions empresarials, els sindicats i altres agents socials i econòmics es mobilitzen i aporten la seva visió del tema perquè es tingui en compte a l'hora d'elaborar les noves polítiques industrials. Donant un cop d'ull als documents disponibles es troba a faltar, de nou, una visió més territorial de la qüestió. Algú pot pensar i fins i tot argumentar que aquesta és una qüestió secundària, i tanmateix al carrer i a la realitat de les empreses té un impacte molt més directe del que ens podríem imaginar.

En primer lloc, com que el sòl és un recurs finit, la competència entre usos és constantment present. El sector industrial no pot competir en preu pel sòl amb activitats terciàries o comercials i encara menys amb les residencials. De manera que cal tenir-ho present tant en la definició de desenvolupaments urbanístics, siguin de transformació o de creixement, com en la definició de la mixtura d'usos en principi desitjable. Introduir mecanismes de protecció del sòl per a activitats industrials és una línia en què treballen des de fa temps a San Francisco i altres ciutats nord-americanes i a Londres, més recentment.

En segon lloc, una empresa hauria de poder créixer, o fins i tot decréixer, sense necessàriament veure's obligada a canviar de lloc. Tot i que és possible fer-ho, les modificacions urbanístiques associades a aquests processos poden esdevenir inviables en temps, en diners o simplement en maldecaps per a l'empresari. La simplificació administrativa és un primer pas, tanmateix l'escull principal és l'atomització administrativa.

Per últim, caldria ampliar el concepte de les infraestructures, ja que les de serveis queden sempre eclipsades per les de mobilitat. De vegades, sembla que oblidem que són elements físics que cal desplegar en un territori i que més enllà de la garantia del seu subministrament, aquest ha de ser en els terminis i amb la qualitat i fiabilitat que els processos industrials requereixen.

Seria una llàstima desaprofitar l'oportunitat del consens existent envers el paper rellevant que la indústria pot reprendre al nostre país, per superar una tradició de plans i propostes enfocats a dirigir l'activitat. És el moment de renovar els plantejaments posant l'èmfasi a garantir les condicions i els entorns favorables per al desenvolupament de l'activitat industrial en el seu conjunt: des del sòl, passant per les infraestructures de serveis i de transport, la relació amb les administracions, fins a l'accés al finançament i la promoció.