Les regulacions són una realitat en la vida d'una empresa; des de la seva constitució, en l'obtenció de les instal·lacions, en el finançament, en les seves operacions diàries, quan les coses van malament, fins a la seva dissolució. Obrir-se pas a través d'elles pot resultar complex i molt costós.

La primera reacció davant d'aquesta realitat porta a pensar que cal simplificar-les. Tanmateix, de la nostra experiència de treballs i estudis al llarg de més d'una dècada, hem pogut constatar que no és l'excés de regulació el principal escull. Això és sempre opinable. Sinó una qüestió de caràcter més pràctic i que inclús amb processos de simplificació del marc regulador no varia: el seu grau d'atomització. Són tantes les administracions a diferents nivells i amb diferents òptiques sobre el territori que ostenten competències en l'aplicació i gestió de les regulacions, que es perd la imatge de conjunt.

Davant d'aquesta realitat, la majoria dels entrebancs amb què topen les empreses són fruit d'una manca de visió integral. Trobem a faltar el que podríem anomenar “protocols” que permetessin als responsables de gestionar sectorialment una part tenir alhora una visió de conjunt i una interpretació comuna i uniforme en l'aplicació de la seva part. Un altre element que cal introduir juntament amb la importància de dotar d'una visió de conjunt l'aplicació de les regulacions és la gestió del temps i dels terminis. En aquest cas, l'entrebanc principal no és la durada d'un termini: pot semblar llarg o curt segons la situació de cadascú. El problema recau quan no es pot concretar i quantificar la seva durada.

La incertesa que genera la suma de manca de visió general i manca de concreció temporal en l'aplicació de regulacions és un cost massa elevat per a qualsevol empresa que vulgui operar en un territori concret. En aquesta línia, és de gran interès l'informe que recentment han publicat el Banc Mundial i l'IFC, Doing Business 2014, entendiendo las regulaciones para las pequeñas y medianas empresas, un projecte iniciat el 2002 que anualment analitza i compara les normes que regulen l'activitat empresarial en 189 economies i ciutats del món. En els moments actuals on són moltes les iniciatives públiques en el nostre país per impulsar i promoure l'enfortiment de l'activitat econòmica és necessari fer atenció a aquestes qüestions. Cal focalitzar les polítiques públiques no només en el que molts autors han anomenat aprovisionament i subvenció de “coses” (sòl o espais disponibles, institucions de formació i projectes d'infraestructures), sinó també en la construcció de capacitats institucionals. La millora d'aquests aspectes, més associats a la gestió, revertiran no només en el sector privat, sinó també en les mateixes administracions, fent-les més eficients en moments d'escassetat de recursos.

El coneixement i reconeixement mutu entre el sector públic i el privat afavoriran la cultura i el clima empresarial, substituint el recel instal·lat per complicitat i confiança: la millor manera de preservar i fer créixer el teixit empresarial que tenim, com a millor marca per atreure noves inversions i projectes de futur.