Som logística!, amb aquest contundent eslògan obria fa dues setmanes el Saló Internacional de la Logistica, el Sil, organitzat pel CZF. De la meva visita en vaig treure algunes reflexions: que la logística forma part de la nostra vida quotidiana en siguem conscients o no, i que cada cosa té un lloc i hi ha d'haver un lloc per a cada cosa.

En un món globalitzat, la logística és una peça clau per fer arribar coses d'un lloc a un altre del planeta, acostant l'oferta a la demanda. El seu paper és tan rellevant com els vectors en una xarxa per unir els diferents nodes que la configuren. Sense nodes, no hi ha xarxa; però sense vectors, aquests només són punts aïllats.

Poques vegades com a consumidors ens parem a pensar com ens arriben tots els béns als quals tenim accés, sigui presencialment o per internet. La samarreta de la botiga de moda, les flors per al sopar d'aquest vespre i el clic del ratolí ahir a la nit pel darrer gadget que aquí no trobo, formen part d'aquest món que ens és tan desconegut però alhora tan proper; la logística.

La samarreta, les flors i el gadget hauran passat en algun moment per unes naus logístiques abans d'arribar a la seva destinació final. Unes naus que per als desconeixedors de les particularitats del sector logístic seran iguals que les industrials, i que entre els seus detractors seran considerades com a nefastes per al territori: ocupen molt espai, ocupant poques persones.

Tanmateix, hauríem de començar a entendre que les àrees metropolitanes, les ciutats grans, mitjanes o petites, totes elles requereixen espais logístics ajustats a les seves dimensions (per població, per nombre d'empreses que operen al territori, per visitants i turistes). Només feu el símil amb una família de quatre persones i l'espai que destina a emmagatzemar i gestionar els estocs de menjar i roba cada any. I només estic fent referència a l'abastament propi. Un altre dia parlarem de la logística de pas, la que entra o surt pel ports i es distribueix per grans regions supranacionals.

Hem de superar visions de defensors i detractors, i adequar els llocs a les coses que hi hem de col·locar. No es pot allunyar més i més la logística dels centres on es consumeix; simplement no és sostenible ambientalment, econòmica i social. I no ens la podem acostar al centre, perquè la pressió del mercat sobre els preus del sòl ho fan inviable. Cal una estratègia per integrar els espais logístics en posicions centrals, de forma viable i per a tots els agents implicats.

En aquest punt, és on pot haver-hi lloc per a un cert optimisme. El sector reclama aquesta estratègia, demana un missatge clar i contundent per part d'aquells que planifiquen el territori que allunyi les pressions del mercat sobre els preus del sòl i faci viable que cada cosa tingui el seu lloc i hi hagi un lloc per a cada cosa.