Som logística!, amb aquest con­tun­dent eslògan obria fa dues set­ma­nes el Saló Inter­na­ci­o­nal de la Logis­tica, el Sil, orga­nit­zat pel CZF. De la meva visita en vaig treure algu­nes refle­xi­ons: que la logística forma part de la nos­tra vida quo­ti­di­ana en siguem cons­ci­ents o no, i que cada cosa té un lloc i hi ha d'haver un lloc per a cada cosa.

En un món glo­ba­lit­zat, la logística és una peça clau per fer arri­bar coses d'un lloc a un altre del pla­neta, acos­tant l'oferta a la demanda. El seu paper és tan relle­vant com els vec­tors en una xarxa per unir els dife­rents nodes que la con­fi­gu­ren. Sense nodes, no hi ha xarxa; però sense vec­tors, aquests només són punts aïllats.

Poques vega­des com a con­su­mi­dors ens parem a pen­sar com ens arri­ben tots els béns als quals tenim accés, sigui pre­sen­ci­al­ment o per inter­net. La samar­reta de la botiga de moda, les flors per al sopar d'aquest ves­pre i el clic del ratolí ahir a la nit pel dar­rer gad­get que aquí no trobo, for­men part d'aquest món que ens és tan des­co­ne­gut però alhora tan pro­per; la logística.

La samar­reta, les flors i el gad­get hau­ran pas­sat en algun moment per unes naus logísti­ques abans d'arri­bar a la seva des­ti­nació final. Unes naus que per als des­co­nei­xe­dors de les par­ti­cu­la­ri­tats del sec­tor logístic seran iguals que les indus­tri­als, i que entre els seus detrac­tors seran con­si­de­ra­des com a nefas­tes per al ter­ri­tori: ocu­pen molt espai, ocu­pant poques per­so­nes.

Tan­ma­teix, hauríem de començar a enten­dre que les àrees metro­po­li­ta­nes, les ciu­tats grans, mit­ja­nes o peti­tes, totes elles reque­rei­xen espais logístics ajus­tats a les seves dimen­si­ons (per població, per nom­bre d'empre­ses que ope­ren al ter­ri­tori, per visi­tants i turis­tes). Només feu el símil amb una família de qua­tre per­so­nes i l'espai que des­tina a emma­gat­ze­mar i ges­ti­o­nar els estocs de men­jar i roba cada any. I només estic fent referència a l'abas­ta­ment propi. Un altre dia par­la­rem de la logística de pas, la que entra o surt pel ports i es dis­tri­bu­eix per grans regi­ons supra­na­ci­o­nals.

Hem de superar visi­ons de defen­sors i detrac­tors, i ade­quar els llocs a les coses que hi hem de col·locar. No es pot allu­nyar més i més la logística dels cen­tres on es con­su­meix; sim­ple­ment no és sos­te­ni­ble ambi­en­tal­ment, econòmica i social. I no ens la podem acos­tar al cen­tre, perquè la pressió del mer­cat sobre els preus del sòl ho fan invi­a­ble. Cal una estratègia per inte­grar els espais logístics en posi­ci­ons cen­trals, de forma via­ble i per a tots els agents impli­cats.

En aquest punt, és on pot haver-hi lloc per a un cert opti­misme. El sec­tor reclama aquesta estratègia, demana un mis­satge clar i con­tun­dent per part d'aquells que pla­ni­fi­quen el ter­ri­tori que allu­nyi les pres­si­ons del mer­cat sobre els preus del sòl i faci via­ble que cada cosa tin­gui el seu lloc i hi hagi un lloc per a cada cosa.