Sóc lluny de casa, amb professionals de diferents camps, discutint i reflexionant de quina manera es pot aconseguir incidir decisivament en els governs locals i nacionals per capgirar la tendència que ha marcat els processos d'urbanització en el món les darreres dècades. Urbanització que no ha aconseguit portar prosperitat de manera equitativa i redistributiva, sinó que ha generat condicions de vida molt difícils per a milions de persones al món.

Es tracta d'una tasca clarament ambiciosa, però que no es planteja com un debat teòric, ni genèric, sinó sobre la base de projectes específics, en realitats molt concretes. Part de l'interès del debat és que sobre casos específics es pot observar com, malgrat les diferències en el context, les dificultats amb què un es troba sobre el terreny són força similars.

D'una banda, amb els arguments de la tradició, el costum, la llei o la reglamentació que operen sobre un lloc particular es preserven maneres de fer, tot i que hagin mostrat la seva ineficiència per donar respostes als problemes presents. I de l'altra, amb la millor de les intencions i de la predisposició a les propostes plantejades, les estructures administratives i l'organització de les competències esdevenen un escull encara més robust.

Conceptes com coordinació, integració i coherència es repeteixen com a mecanismes estratègics per superar part d'aquestes dificultats, i, malgrat que tothom entén el seu significat —els sentim sovint en els discursos dels polítics—, convertir-los en una realitat sembla la major utopia del segle XXI.

En aquest punt, aixeco la vista i miro al meu voltant per assegurar-me que sóc lluny de casa. El debat és tan proper, tan familiar... que em sento com a casa. Les dificultats que compartim són l'expressió de la inèrcia en les maneres de fer i la resistència al canvi.

He tractat d'il·lustrar des dels meus articles com la configuració de la ciutat, la manera de fer ciutat, de gestionar-la, és a dir, de fer polítiques urbanes, tenen efectes, que poden ser positius o negatius, sobre les persones i les empreses. He parlat de model de ciutat i de com gestionar el turisme, la logística, els polígons industrials. He reclamat la necessitat de coordinar i integrar de manera transversal i no sectorial aquestes polítiques i accions per explorar noves solucions a problemes que superen les realitats anteriors.

Seguirem argumentant, però caldrà en algun moment superar les inèrcies i les resistències al canvi de moltes administracions per prendre noves iniciatives, avançar i explorar nous plantejaments. És hora de sortir de la zona de confort.