Fa uns dies llegia en un diari de Bogotà sobre l'ambiciós pla que el govern colombià està tirant endavant per millorar i ampliar la seva xarxa viària connectant les principals ciutats del país, la costa amb l'interior i reduint notablement els temps del transport de càrrega. Són les autopistes de la prosperitat. No puc deixar de fer un paral·lelisme, per l'entusiasme de l'eslògan i la magnitud dels números que suposa en inversions i quilòmetres, amb el desplegament de la xarxa d'alta velocitat que hem viscut a Espanya en les darreres dècades i que segueix avançant.

Connectar ciutats, estructurar territoris, garantir accessibilitat amb qualitat a les persones i les mercaderies són per descomptat objectius desitjables per a qualsevol territori. Són molts els beneficis que les infraestructures ens aporten però, tanmateix, em sembla que n'hem fet un gra massa.

La justificació generalitzada i inqüestionable pel desplegament de grans plans infraestructurals a tot el món sobre una relació de causa-efecte: aquella que existeix entre el nivell d'inversió en infraestructures de transport que es fa en un territori, i la millora en termes de creixement econòmic d'aquest mateix. Tanmateix, sempre em ve al cap la mateixa reflexió: si bé pot ser condició necessària, no és suficient per ella mateixa, i la constatació que no hi ha tal relació causal ens hauria de portar a relativitzar el seu impacte. Millor encara, a tenir present que calen moltes altres accions complementàries perquè els efectes dinamitzadors que es puguin generar es concretin en termes de prosperitat, més enllà dels efectes circumstancials que apareixen mentre duren les obres de construcció de la infraestructura en qüestió.

Un altre aspecte a destacar és l'èmfasi que posem col·lectivament en les infraestructures de transport, associant el moviment de persones i mercaderies al creixement econòmic i a la prosperitat: més persones, més carrega, més ràpid, més lluny! No hauríem d'enlluernar-nos per aquests valors, ni haurien d'ocupar les primeres planes dels diaris. Sense anar més lluny, l'aigua i les seves infraestructures són indispensables per a la vida de les persones i dels éssers vius en general. Tanmateix, no els atorguem la mateixa categoria, ni la mateixa atenció. Imaginem el que un desplegament a la mateixa escala de plantes potabilitzadores i depuradores suposaria per a tot un país en benefici tant per a la salut de les persones com per al medi ambient: rius de prosperitat!