Fa unes setmanes, a l'edifici Disseny Hub de la plaça de les Glòries a Barcelona, es va inaugurar l'exposició Metròpolis Barcelona. Organitzada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, vol explicar com és aquest espai metropolità i com s'ha configurat en els darrers trenta anys. L'exposició forma part de la reflexió sobre el nou pla general metropolità que ha de substituir l'actual, vigent des del 1976.

El fet metropolità, que l'exposició anomena Metròpolis Barcelona, és una realitat en el dia a dia de moltes persones, però encara és una assignatura pendent en l'àmbit polític. Aquest és possiblement el major repte que les autoritats metropolitanes han d'afrontar, no només aquí, sinó en la majoria d'àrees metropolitanes del món. L'escala metropolitana, a cavall dels governs locals i els governs regionals, sempre ha patit d'una certa dificultat d'encaix; tot i que per a la provisió de serveis com el transport i la gestió de residus, per exemple, s'ha mostrat de gran utilitat.

El pla urbanístic vigent que ha articulat l'AMB al llarg dels darrers trenta anys va veure la llum en un moment d'inflexió, de canvi en el país, i tenia clars els seus objectius de superar dèficits que els creixements urbans als municipis metropolitans arrossegaven feia temps en matèria d'espais públics, d'equipaments i d'infraestructures.

Avui, enfilant la revisió d'aquesta eina urbanística, hem d'estar segurs de comprendre que el present també és un moment d'inflexió i de canvi. Un canvi molt més profund del que ara pot semblar si ho comparem amb l'any 76. Tanmateix, ens equivocaríem si el menystinguéssim.

La societat és molt més heterogènia i diversa avui dia; les seves necessitats i expectatives tampoc responen a un sol patró i, fins i tot, el significat de la democràcia i del progrés estan més qüestionats que mai. Una part significativa de la població, que serà la protagonista del desenvolupament d'aquesta nova eina metropolitana, reclama més participació real i activa, més transparència, un model que superi el creixement com a leitmotiv i s'encari finalment a la qüestió de la sostenibilitat en profunditat.

Convindria prendre bona nota d'aquests reptes que són fonamentalment polítics. Valdria la pena esmerçar esforços a identificar quina societat metropolitana volem arribar a ser i aleshores estarem en millors condicions per encarar-nos al debat sobre una nova eina de planejament urbanístic.

Mentrestant podem visitar l'exposició, però tenint present que no serà allà on trobarem les respostes.