Superar la segregació i les desigualtats entre persones, millorar l'accessibilitat i disminuir la dependència del cotxe privat, recuperar i preservar els espais públics per al gaudi de tothom, reduir la contaminació i fer un consum més sostenible dels recursos, garantir opcions d'habitatge assequibles i crear condicions favorables per a una economia justa i distributiva, són els principals reptes de la ciutat contemporània. A priori, pot semblar una llista genèrica, però observat de més a prop pren forma en situacions i persones específiques a cada ciutat, a cada barri. Si bé aquests espais haurien de contribuir a la dignitat i felicitat de les persones, és fàcil comprovar com és de difícil el dia a dia a la ciutat per a una gran majoria de persones arreu del món.

Alguna cosa està fallant estrepitosament i, tot i que són recurrents els debats i fòrums en els quals es discuteixen aquestes qüestions, les solucions no semblen arribar fàcilment. Per què?

Crec que ja és hora de reconèixer les limitacions de la tècnica per resoldre els problemes plantejats i exigir el paper de la política. Massa vegades els aspectes tècnics acaparen el protagonisme dels debats, i professionals i no professionals s'enreden en els detalls perdent la perspectiva. La perspectiva de la urgència d'acceptar la necessitat d'un canvi.

Un canvi liderat per la política i no per la tècnica. Un canvi profund, no la retòrica d'aquest. Un canvi que arribi als fonaments de la construcció de la ciutat, que superi el discurs voluntarista i arreli en una visió renovada a la qual adaptar les lleis i les normes per fer-la realitzable, per esdevenir realitat. Sense una revisió aprofundida i crítica dels marcs legislatius no podrem avançar, cal adaptar-los als nous temps, a les necessitats de les persones, i superar l'esquema actual en què massa vegades les persones estem al servei de la llei.

Cada cop que en una taula de treball sobre qualsevol qüestió urbana algú conclou que la llei o la norma no ho contempla o no ho permet, alguna cosa dintre de mi es remou i no pot evitar ventar: “Doncs canviï la norma! És política, no tècnica.” Per cert, després no oblidi fer-la complir, si no l'esforç haurà estat en va.