Algunes consideracions a tenir en compte: 1. Les activitats humanes, totes, tenen lloc en espais físics, naturals o artificials; 2. La qualitat d'aquests espais contribuirà a la competitivitat tant de l'activitat que s'hi realitza com del lloc on es realitza; 3. Una qualitat que depèn de: com són aquests espais?, on són?, de quina manera s'articulen aquests espais amb el seu entorn?; i si compleixen la seva funció.

Amb aquestes tres afirmacions començo moltes xerrades sobre polígons d'activitat econòmica. Poden semblar una obvietat, però no per òbvies són menys certes.

La dimensió física en les accions quotidianes es menysté fàcilment donant per fet que el món digital l'ha superat. Cal recordar, però, que les dades que emmagatzemem al núvol en realitat són en unes naus immenses semblants a les naus logístiques de coses tan tangibles com la roba o els mobles; i que són milers de quilòmetres de cables i de fibra soterrats els que ens mantenen connectats.

En el mateix sentit, l'informe anual del Banc Mundial, Doing Business, assenyala la importància del context físic per a la bona marxa d'una empresa.

Tres dels cinc nous indicadors d'avaluació, que han estat introduïts en aquesta edició, tenen un estret lligam amb els espais i la seva qualitat com a elements de competitivitat: les regulacions i la seva aplicació respecte de les construccions i els edificis que ocupen les empreses; la fiabilitat en el subministrament elèctric i la transparència de la tarifació i dels preus; i la qualitat del sistema administratiu en tot el que té a veure amb el règim urbanístic i que fa referència al sòl.

Ambdós exemples són una crida a revisar no només els discursos, les visions i les polítiques sectorials pel que fa a l'activitat econòmica, sinó també els marcs reguladors i les normatives que afecten els espais on tenen lloc, ja que si en queden al marge tot l'esforç pot ser en va.

L'única manera d'avançar en aquesta línia és a través del disseny i la tecnologia: disseny en el sentit clàssic dels espais, però també de les normatives fent-les comprensibles, adaptades a la realitat i que es puguin complir. Disseny dels espais i disseny de les normatives; tecnologia per a la gestió dels espais i de les normatives.

Algunes consideracions a tenir en compte: 1. Les activitats humanes, totes, tenen lloc en espais físics, naturals o artificials; 2. La qualitat d'aquests espais contribuirà a la competitivitat tant de l'activitat que s'hi realitza com del lloc on es realitza; 3. Una qualitat que depèn de: com són aquests espais?, on són?, de quina manera s'articulen aquests espais amb el seu entorn?; i si compleixen la seva funció.

Amb aquestes tres afirmacions començo moltes xerrades sobre polígons d'activitat econòmica. Poden semblar una obvietat, però no per òbvies són menys certes.

La dimensió física en les accions quotidianes es menysté fàcilment donant per fet que el món digital l'ha superat. Cal recordar, però, que les dades que emmagatzemem al núvol en realitat són en unes naus immenses semblants a les naus logístiques de coses tan tangibles com la roba o els mobles; i que són milers de quilòmetres de cables i de fibra soterrats els que ens mantenen connectats.

En el mateix sentit, l'informe anual del Banc Mundial, Doing Business, assenyala la importància del context físic per a la bona marxa d'una empresa.

Tres dels cinc nous indicadors d'avaluació, que han estat introduïts en aquesta edició, tenen un estret lligam amb els espais i la seva qualitat com a elements de competitivitat: les regulacions i la seva aplicació respecte de les construccions i els edificis que ocupen les empreses; la fiabilitat en el subministrament elèctric i la transparència de la tarifació i dels preus; i la qualitat del sistema administratiu en tot el que té a veure amb el règim urbanístic i que fa referència al sòl.

Ambdós exemples són una crida a revisar no només els discursos, les visions i les polítiques sectorials pel que fa a l'activitat econòmica, sinó també els marcs reguladors i les normatives que afecten els espais on tenen lloc, ja que si en queden al marge tot l'esforç pot ser en va.

L'única manera d'avançar en aquesta línia és a través del disseny i la tecnologia: disseny en el sentit clàssic dels espais, però també de les normatives fent-les comprensibles, adaptades a la realitat i que es puguin complir. Disseny dels espais i disseny de les normatives; tecnologia per a la gestió dels espais i de les normatives.