El cap de cartell de la Cop27. El totpoderós president dels Estats Units va ser ahir el gran reclam de la cimera climàtica i va acaparar els focus de Sharm al-Sheikh com no ho ha fet cap altre líder mundial. Les eleccions de mig mandat dels EUA van endarrerir la seva arribada a Egipte i la seva presència va brillar de manera especial en absència d’altres líders internacionals. Però el que va motivar la càlida resposta que el seu discurs va tenir a Sharm al-Sheikh és que Joe Biden va dir el que l’audiència volia sentir.

El líder demòcrata va buscar l’aplaudiment només començar: “Els Estats Units hem tornat a unir-nos a l’Acord de París. Lamento que un dia en sortíssim!” Després que el seu predecessor, el republicà Donald Trump, tragués Washington de l’acord climàtic i renegués de la lluita contra l’escalfament global, l’audiència tenia ganes de veure una Casa Blanca compromesa amb la causa.

Biden va fer seu el discurs dels activistes climàtics: “La crisi climàtica és una lluita que té a veure amb la seguretat humana, econòmica i mediambiental, així com amb la mateixa supervivència del planeta.” El nord-americà va subratllar el seu compromís amb el medi ambient en recordar que va ser ell mateix qui, el 1986, va introduir al Senat la primera llei climàtica mai vista als EUA. Un compromís, defensava orgullós, que arriba fins als nostres dies: “Avui, com a president, puc dir amb confiança que els EUA complirem els nostres objectius de reducció d’emissions per al 2030.”

El demòcrata va instar el món sencer a posar fil a l’agulla: “La ciència és clara: necessitem fer progressos vitals aquesta mateixa dècada.” Però perquè el planeta aconsegueixi reduir les emissions de manera duradora, deia Biden, cal que “cada país s’hi esforci”. Unes declaracions que poden llegir-se com un dard contra els tres països que, junt amb els Estats Units, són els quatre més contaminants del planeta. Són la Xina, l’Índia i Rússia, tots tres absents a la cimera.

La premsa nord-americana especulava amb el contingut del discurs de Biden en la Cop27, però un element era de consens: Biden buscaria retornar els EUA a la posició de lideratge global que s’havia desdibuixat durant l’era Trump. I així va ser. El president va anunciar que contribuiria amb 100 milions de dòlars que les nacions del Sud Global descarbonitzin les seves economies. Una suma modesta, però que col·loca els EUA entre els estats que aparenten interès per la resta del món.

El dia abans de la intervenció de Biden, la Casa Blanca s’havia manifestat sobre la situació de l’activista Alaa Abdel Fattah, el pres polític que fa més de 220 dies que està prostrat en un llit en vaga de fam: “Hem estat en comunicació constant amb les autoritats egípcies per a aquest cas”, deia dijous l’assessor de Seguretat Nacional, Jake Sullivan, des de Washington. “Estem profundament preocupats per la situació, i ens agradaria veure Abdel Fattah en llibertat”, hi afegia.

La Casa Blanca seguia l’exemple de l’ONU, que dimarts va exigir públicament al règim d’Abdel Fattah al-Sisi que deixessin anar l’activista i que li oferissin l’atenció mèdica necessària. La pressió de grups locals i internacionals arribava mentre la condició d’Abdel Fattah era una incògnita absoluta. Feia quatre dies que familiars i advocats del pres demanaven sense èxit una prova que ratifiqués que continuava amb vida. Mona Seif, germana del pres, va informar dijous que les autoritats egípcies havien informat la família que “havien intervingut mèdicament” Abdel Fattah. Molts han interpretat aquestes paraules com que el pres ha estat forçat a alimentar-se en contra de la seva voluntat per no morir, en un moment en què tot el món mira Egipte.