El cap de car­tell de la Cop27. El tot­po­derós pre­si­dent dels Estats Units va ser ahir el gran reclam de la cimera climàtica i va aca­pa­rar els focus de Sharm al-Sheikh com no ho ha fet cap altre líder mun­dial. Les elec­ci­ons de mig man­dat dels EUA van endar­re­rir la seva arri­bada a Egipte i la seva presència va bri­llar de manera espe­cial en absència d’altres líders inter­na­ci­o­nals. Però el que va moti­var la càlida res­posta que el seu dis­curs va tenir a Sharm al-Sheikh és que Joe Biden va dir el que l’audiència volia sen­tir.

El líder demòcrata va bus­car l’aplau­di­ment només començar: “Els Estats Units hem tor­nat a unir-nos a l’Acord de París. Lamento que un dia en sortíssim!” Després que el seu pre­de­ces­sor, el repu­blicà Donald Trump, tragués Was­hing­ton de l’acord climàtic i renegués de la lluita con­tra l’escal­fa­ment glo­bal, l’audiència tenia ganes de veure una Casa Blanca com­pro­mesa amb la causa.

Biden va fer seu el dis­curs dels acti­vis­tes climàtics: “La crisi climàtica és una lluita que té a veure amb la segu­re­tat humana, econòmica i medi­am­bi­en­tal, així com amb la mateixa super­vivència del pla­neta.” El nord-ame­ricà va subrat­llar el seu com­promís amb el medi ambi­ent en recor­dar que va ser ell mateix qui, el 1986, va intro­duir al Senat la pri­mera llei climàtica mai vista als EUA. Un com­promís, defen­sava orgullós, que arriba fins als nos­tres dies: “Avui, com a pre­si­dent, puc dir amb con­fiança que els EUA com­pli­rem els nos­tres objec­tius de reducció d’emis­si­ons per al 2030.”

El demòcrata va ins­tar el món sen­cer a posar fil a l’agu­lla: “La ciència és clara: neces­si­tem fer pro­gres­sos vitals aquesta mateixa dècada.” Però perquè el pla­neta acon­se­gueixi reduir les emis­si­ons de manera dura­dora, deia Biden, cal que “cada país s’hi esforci”. Unes decla­ra­ci­ons que poden lle­gir-se com un dard con­tra els tres països que, junt amb els Estats Units, són els qua­tre més con­ta­mi­nants del pla­neta. Són la Xina, l’Índia i Rússia, tots tres absents a la cimera.

La premsa nord-ame­ri­cana espe­cu­lava amb el con­tin­gut del dis­curs de Biden en la Cop27, però un ele­ment era de con­sens: Biden bus­ca­ria retor­nar els EUA a la posició de lide­ratge glo­bal que s’havia des­di­bui­xat durant l’era Trump. I així va ser. El pre­si­dent va anun­ciar que con­tri­bui­ria amb 100 mili­ons de dòlars que les naci­ons del Sud Glo­bal des­car­bo­nit­zin les seves eco­no­mies. Una suma modesta, però que col·loca els EUA entre els estats que apa­ren­ten interès per la resta del món.

El dia abans de la inter­venció de Biden, la Casa Blanca s’havia mani­fes­tat sobre la situ­ació de l’acti­vista Alaa Abdel Fat­tah, el pres polític que fa més de 220 dies que està pros­trat en un llit en vaga de fam: “Hem estat en comu­ni­cació cons­tant amb les auto­ri­tats egípcies per a aquest cas”, deia dijous l’asses­sor de Segu­re­tat Naci­o­nal, Jake Sulli­van, des de Was­hing­ton. “Estem pro­fun­da­ment pre­o­cu­pats per la situ­ació, i ens agra­da­ria veure Abdel Fat­tah en lli­ber­tat”, hi afe­gia.

La Casa Blanca seguia l’exem­ple de l’ONU, que dimarts va exi­gir públi­ca­ment al règim d’Abdel Fat­tah al-Sisi que dei­xes­sin anar l’acti­vista i que li ofe­ris­sin l’atenció mèdica necessària. La pressió de grups locals i inter­na­ci­o­nals arri­bava men­tre la con­dició d’Abdel Fat­tah era una incògnita abso­luta. Feia qua­tre dies que fami­li­ars i advo­cats del pres dema­na­ven sense èxit una prova que rati­fiqués que con­ti­nu­ava amb vida. Mona Seif, ger­mana del pres, va infor­mar dijous que les auto­ri­tats egípcies havien infor­mat la família que “havien inter­vin­gut mèdica­ment” Abdel Fat­tah. Molts han inter­pre­tat aques­tes parau­les com que el pres ha estat forçat a ali­men­tar-se en con­tra de la seva volun­tat per no morir, en un moment en què tot el món mira Egipte.